La secció de Vellesa.
Com que jo venia del mon de la gent gran, vaig anar a parar a la secció de vellesa dintre del servei d’Acció Social de la DG de Serveis Socials del Departament de Sanitat.
El primer que em va sorprendre va ser que una cap de secció m’hagués pogut portar allà sense que el cap de servei ho sabés. Qualsevol que conegui una mica l’Administració, sap que una secció és una petita unitat sense pes polític. Però en aquella estructura incipient una secció era molt. No hi havia tants càrrecs. Al cap d’un temps vellesa va arribar a ser un servei i després una subdirecció general…i després va desaparèixer.
Però anem a pams. On jo estava eren els serveis centrals. A part hi havia a les quatre províncies la mateixa estructura repetida. Només que els serveis centrals pensàvem i dirigíem i les unitats territorials executaven i feien el seguiment. Quan es va crear l’ICASS, al cap d’un any, la cosa va canviar i es van ajuntar els serveis centrals amb els territorials, a Barcelona vull dir, els altres territoris van continuar amb la seva funció executora. Uns 15 anys després, ja hi arribarem, vaig viure el procés invers. El serveis centrals es van tornar a separar dels centrals.
Tothom es pot imaginar el desgast i el cost que representen aquests canvis. Desgast de la gent, descontentaments, despesa en consultores, canvis d’espai etc. Però tothom que passa per un càrrec sent la necessitat de deixar-hi la seva petjada, de que se’l pugui recordar com “ el que va fer allò”,com si fer funcionar una unitat gran de l’administració, eficientment, de presa i al dia, no fos suficient. Cal fer alguna cosa, sobre tot, vistosa.
És increïble lo poc que, els nouvinguts, pregunten i lo poc que confien en els que hi són. Aquests, també per inèrcia, s’oposen als canvis… i ja la tenim muntada. Es parla molt de les resistències al canvi i fins i tot en els cursos de Funció Directiva hi ha un mòdul en que t’expliquen això. Possiblement en falta un altre de mòdu: És necessari el canvi que es pensa proposar? Un funcionari vell al que em referiré en el següent apartat deia: facis el que facis el que vingui al darrera ho trobarà malament i ho canviarà . Lo trist és que tenia raó.
El funcionaris franquistes.
Cal recordar que a Espanya no es va eliminar el franquisme si no que la monarquia el va assimilar, per tant totes les estructures administratives es van mantenir. Lògicament van ser apartats dels llocs de poder més alts però van conservar espais intermedis de poder. Es va produir una doble desconfiança. Uns van arraconar als funcionaris vells i aquests van fer el que acostuma a passar en aquests casos:amagar el cap sota l’ala, retenir la informació al màxim i, si podien, fer la vida impossible als nous. Els nous, solien anar de prepotents i tampoc es volien rebaixar a preguntar… en fi un procés que he vist repetit no ja en entre l’antic règim i la democràcia si no en canvis molt més petits.
El més característic d’aquests funcionaris és el de la frase que he mencionat. Era el cap d’una d’altra secció que encara gestionava els serveis de la Seguretat Social que estaven en fase de traspàs. Fins i tot tenien la seu en un altre edifici al carrer Aragó on, encara ara, hi ha la seu de la Seguretat Social. Era el típic personatge que no et mira als ulls, i que tens la sensació que t'amaga alguna cosa. Quan la situació política es va decantar cap a Convergència, es va fer del partit i va arribar a tenir un càrrec important.
Però a part dels funcionaris pròpiament dits, la democràcia es va haver d’empassar els treballadors de la premsa del “Movimiento”. No eren necessàriament vells, a mi me’n van adjudicar alguns de molt joves, ja tornaré sobre això. Ells sabien que si en el procés de supressió del franquisme no se’ls havia fet fora ningú mai no ho faria. És fàcil imaginar la seva actitud…
