Con que és l’any Espriu hem anat amb els de la Tertu
literària a una visita guiada per Arenys.
Naturalment ja havia estat a Arenys, però aquest any
semblava obligatori aquest homenatge al poeta. (Que presideix aquest blog tot
aquest any).
Arenys no crida especialment l’atenció a part del seu cementiri. Un poble al voltant de la riera, unes quantes cases modernistes dels indianos que van tornar rics d’Amèrica i res més especialment diferenciador.
Arenys no crida especialment l’atenció a part del seu cementiri. Un poble al voltant de la riera, unes quantes cases modernistes dels indianos que van tornar rics d’Amèrica i res més especialment diferenciador.
Excepte els ulls del poeta. És ell qui dona la grandesa a
Sinera. És Sinera la gran, la exquisida. El jardí dels 5 arbres és ridícul per
a uns ulls normals. Només és excels per a un poeta que mira a través del seus
records d’infància.
El passeig fins al cementiri és sublim, en sentit literal,
com si anessis pujant al cel, el cementiri, que té una vista preciosa. Per
dintre, excepte la vista cap el mar, francament
“ me’l imaginava més gran”. El salva l’excel·lent escultura de Llimona i
algunes històries romàntiques que ens explica el nostre pintoresc guia. I en un racó, quasi sense nom a la làpida,
descansa el poeta.