Torno al
setembre. Ja hem superat les 14.000 visites. Gràcies per compartir amb mi
aquestes idees.
Per anar
fent boca...
1.
El
principi de Peter: en una organització tothom va pujant fins que arriba al seu
nivell d’incompetència. (Peter+ Funcionari = Peternari).
2.
Si
un funcionari comença a fer frases és
que passa alguna cosa
3. Si
un funcionari escriu coses que pensa, tot pot anar malament.
4.
El
funcionari ha de fer el que li diuen i punto. (frase real d’un polític
actualment al Govern).
5.
Tenir
esperit crític és pensar que a pesar de tot, les coses poden anar millorant.
6.
Hi
ha gent que li agrada dir que té molta feina. Els que diuen que tenen molta
feina, per què no la fan?
7. Has de tenir la taula sempre plena de papers. Si tens la taula endreçada semblarà que no tinguis feina.
7. Has de tenir la taula sempre plena de papers. Si tens la taula endreçada semblarà que no tinguis feina.
8. No
diguis mai que no tens gaire feina. Te’n donaran més.
9. Has
de tenir molta feina, però sense fer. Així sempre tindràs molta feina.
10. No
compleixis mai una ordre, fins que arribi la contraordre.
11. Quan
alguna cosa va malament, procura no ser allà.
La raó de ser dels
funcionaris...
12. El
ciutadà és la nostra raó de ser.
13. Si
mai havies pensat que el ciutadà és la
teva raó de ser, preocupat.
14. Si
has somrigut al llegir que el ciutadà és
la teva raó de ser, és que has perdut la teva raó de ser.
15. Si
t’has tronxat al sentir que el ciutadà és la teva raó de ser t’haurien
d’acomiadar.
Fer el pilota...
16. Fes
sempre el que digui el jefe més jefe.
17. Sobre
tot, no portis mai la contraria al jefe.
18. Quan
no facis el que diu el jefe li has de dir que ha estat impossible fer el que
demanava.
19. Si
vols prosperar has de ser al despatx a última hora de la tarda.
20. No
cal que facis res a última hora de la tarda. Només que hi siguis.
21. Si
a les set de la tarda et creues amb un jefe pel passadís, aquell ha estat un
bon dia.
22. Mentre
treballes t’estàs perdent l’últim “coti”.
23. Mentre
treballes no tens temps de conspirar.
L’espai i els metres quadrats de
despatx...
24. El
funcionari que posa el nom a la grapadora s’oblida de que res del que té a la
taula és seu.
25. Quan
es veu a la gent discutir per un metre més de despatx s’entenen totes les
guerres del mon.
26. La
dimensió de la taula ha de ser proporcional a la importància del càrrec.
27. Perquè
l’Agenda sigui més gran, no vol dir que facis més coses.
28. Els
jefes no saben el cost que tindria el lloguer del seu despatx en el mercat.
29. Els
jefes tenen el millor espai, llum i l’últim ordinador encara que no el facin
servir gaire.
Els jefes... en
general....
30. El
jefe tanca la porta del despatx perquè no el molestis, però ell et cridarà
sempre que vulgui encara que et desconcentri.
31. Si
falten els jefes no passa res. Tothom està molt tranquil. Si falta
l’administratiu sembla que s’acaba el mon.
32. Si
tots els jefes estan reunits, la feina continua avançant.
33. Si
et donen unes hores de festa perquè és Sant Jordi no te les deixaran fer el dia
de Sant Jordi. (Alguna cosa va millorant: això ja no passa).
34. Què
passaria si és fessin la meitat de reunions? Sobrarien la meitat dels jefes.
35. Quan
un arriba a jefe ha de deixar d’anar a esmorzar.
36. Si
el jefe va a esmorzar, cal que vigili amb qui ho fa.
37. Tothom
sabrà amb qui va a esmorzar el jefe i farà mil suposicions.
38. El
jefe canvia l’esmorzar per dinars “de treball” de dues hores.
39. No
permetis mai que se’t saltin, però salta sempre que puguis.
40. Si
creus que el teu company se’t vol saltar, pensa si és que tu te’l vols saltar a
ell.
41. Si
tu no et vols saltar al teu company i ell sí, deixa’l passar: pot ser perillós.
42. Si
saltes, vigila de no caure en el buit.
43. Vigila
sempre amb tothom. No saps mai qui t’acabarà manant.
44. Si
fabriques un rumor secret...en poques hores t’arribarà per un altre costat.
45. Si
fas coti dels altres, pensa que els altres el faran de tu.
Els funcionaris...
46. Els
funcionaris no són funcionaris abans de ser funcionaris
47. Si
un funcionari no fa res, mai tindrà problemes.
48. Si
un funcionari fa alguna cosa novedosa,
pot tenir problemes.
49. Els
“funcionaris” els fabriquen els polítics, que tant critiquen als funcionaris, a
base desincentivar la seva imaginació.
50. El
polítics que critiquen les prebendes dels funcionaris, per què no es presenten
a oposicions?
51. Els
funcionaris que defensen les seves prebendes, s’han comparat amb el veí
d’escala de casa seva?
52. Els
polítics tenen encara més prebendes que els funcionaris i no han demostrat res.
53. L’acte
central de la jornada del funcionari és l’hora d’esmorzar.
54. Quan
hi ha una punta de feina i es fan hores extres, la productivitat baixa en les
hores normals.
55. Un
funcionari molt motivat és perillós. Pot tenir idees. I encara pitjor, pot
voler canviar les coses.
56. No
donis mai una idea. Acabaràs amb més feina o et miraran malament.
57. Si
dones una idea i triomfa l’èxit serà del jefe. Si no funciona, la culpa serà
teva.
58. Si
fas les coses bé, el teu jefe es pensarà que li vols prendre el càrrec.
59. Passejat,
però sempre amb un paper a la mà.
60. Si
un funcionari arriba un minut tard és dolent. Si arriba 10 minuts abans és
tonto.
61. Si
arribes abans de l’hora no comptarà, i a més ningú no ho veurà.
62. Si
vols ser el funcionari ideal esperat davant del rellotge amb la fitxa a la ma i
fitxa sempre a l’hora en punt
63. El
funcionari té dues coses importants a fer al dia. Fitxar a l’entrar i fitxar al
sortir.
Els de Recursos humans...
64. Si
et falten 5 minuts en el còmput horari, n’hauràs de gastar 10 explicant per
què.
65. Quan
Recursos Humans dona instruccions de com recuperar una hora, se’n perden tres
per entendre-ho.
66. El
serveis de Recursos Humans tenen per funció fer complicat allò que és fàcil.
67. Per
què n’hi diuen Recursos Humans? Som com un ordinador però de carn?
68. Les
persones són el principal actiu d’una organització. Realment s’ho creuen quan
diuen això?
69. El
jefe pot decidir sobre coses molt importants, però no et pot donar festa una
tarda. Els de personal s’enfaden.
70. Els
de personal et compten les hores, el jefe la feina. Tu mateix.
71. Fes
la feina ben feta a la primera.
Els cursos...
72. Tots
els cursos comencen pel principi, per això sempre es repeteixen les mateixes
coses.
73. És
igual el títol del curs, el 30% de les coses sempre seran les mateixes.
74. Els
cursos tenen un diploma d’assistència no d’aprenentatge.
75. Fes
cursos. Si t’interessen millor.
76. Quan
més cursos facis més bon curriculum tindràs...i menys treballaràs.
77. Si
abans de fer un curs miressin si hem aplicat l’anterior, l’ Escola
d’Administració Pública tancaria.
78. Si
apliques el que et diuen en els cursos - excepte els d’informàtica- pots
arribar a ser un element perillós.
79. L’objectiu
principal dels cursos és haver-los fet.
80. Lo
important d’un curs és sortir amb molts papers que no et miraràs mai més.
81. Els
Directors Generals quasi mai tenen temps d’anar a cursos. Ja ho saben tot?
82. Si
els Directors Generals no van a cursos és que no els valoren prou.
83. Si
vas a un curs, el Director General es pensarà que vas a perdre el temps.
Els sistemes de treball, en broma...
84. Els
caps tendeixen a quedar-se la informació i passar-la al currante que ho ha de
fer, quan més tard millor. D’aquesta manera la gent ha de treballar amb preses.
85. El
cap sempre s’escudarà amb el tècnic que “encara” no ha acabat l’informe. No diu
que li va passar abans d’ahir.
86. Si
fas treballar amb preses, faràs que el funcionari es pugui sentir important i
útil.
87. Quan
li arriba una feina al que l’ha de fer, ha passat abans per quatre o cinc mans.
Què fan aquests quatre o cinc?
88. El
jefe mai et donarà tots els elements de context per fer la teva feina, no fos
cas que t’interessés el que fas, o que n’arribessis a saber més que ell.
89. Els
informes han de ser molt llargs i complexes. Els resums pels jefes han de ser
curts i fàcils.
90. Presentar
les coses amb temps d’antelació pot ser un indici de que tens poca feina.
91. Facis
el que facis el jefe t’ho corregirà.
92. El
jefe et corregirà el que facis, tantes vegades com faci falta fins que sigui
imprescindible entregar-ho.
93. Facis
el que facis el que vingui al teu lloc després de tu, trobarà malament el que
has fet.
94. Facis
el que facis, t’equivocaràs.
El sistemes de treball, en serio...
95. No
passa res si t’equivoques.
96. Si
no volen entendre que t’has equivocat de bona fe, poden fer que no ho tornis a
provar.
97. No
facis cas als que se’n riuen per que t’has equivocat.
98. No
s’han de buscar culpables, si no solucions.
La signatura...
99. Els
jefes ho volen signar tot...encara que no tinguin temps de mirar què signen.
100.
El que signa té la responsabilitat.
Per tant que signi el jefe que per això cobra més.
101.
Quan el jefe, per fi, signa, sembla
que et faci un favor.
102.
Quan el jefe t’atén, sembla que et
faci un favor, com si els temes fossin del teu interès i no del seu.
Els informes tècnics...
103.
Quan un tècnic fa un informe i no el
signa, l’informe no és seu, és de l’Administració.
104.
Si un tècnic signa un informe, aquest
és més precís.
105.
El tècnic sovint rep pressions.
Després el polític diu que hi havia un informe tècnic.
106.
Quan s’encarrega un informe a fora
s’ha de pensar abans si ningú de dintre ho pot fer.
107.
Quan fan un informe des de fora sobre
la teva unitat, els expliques el que fas, ells ho posen en un paper i cobren.
Alguna vegada donen un consell.
Funcionaris: bons o dolents?
108.
Per que hi ha tanta gent gestionant
papers i tan poca pensant?
109.
Els polítics critiquen als
funcionaris, el funcionaris als polítics.
110.
Hi ha dues maneres d’enfrontar-se amb
els funcionaris: pensar que són bons o pensar que són dolents.
111.
Normalment es pensa que els
funcionaris són dolents. Per això ho acaben sent i es compleix el principi.
112.
Si algun jefe es pensa que els
funcionaris són bons, algú altre s’esforçarà en fer-lo canviar d’opinió.
113.
Si algun jefe actua com si els
funcionaris fossin bons, pot tenir problemes amb els seus superiors.
114.
Per
guanyar unes oposicions s’ha de tenir molta memòria, no necessàriament moltes
ganes de ser útil als ciutadans.
115.
El sistema de selecció de funcionaris
perpetua la mentalitat funcionarial.
116.
El capítol 1. No es diu així per
causalitat. És el més important de tots. Té per objectiu pagar als funcionaris
a final de mes.
117.
El funcionari sempre cobra a temps, el
proveïdor mai.
118.
Si el funcionari fos un proveïdor més
que es posés cada mes a la cua de cobrar, tot s’arreglaria.
La Direcció per objectius...
119.
Cobrar una part del sou per objectius
acomplerts, obligaria a fixar objectius.
120.
Fixar objectius periòdics a la feina
voldria dir que el jefe no pot estar manant cada dia.
121.
Fixar objectius periòdics a la feina
deixaria sense feina a la major part dels jefes.
L’organigrama...
122.
El
nombre de jefes i la seva categoria és proporcional a l’antiguitat de la
unitat.
123.
Un
jefe sempre necessita un subjefe.
124.
Ningú dirà mai que li sobra gent,
semblarà que mani poc o que ha perdut competències.
125.
Si et sobra gent, potser és que
treballeu molt bé.
126.
Si mentre et passen una trucada mires
per la finestra, pensa: de debò necessites secretari/a ?
127.
Quan més trigues a posar-te al telèfon
més important ets.
Les reunions...
128.
Has d’arribar a les reunions una mica
tard i semblant molt atabalat.
129.
En les reunions sempre has de dir
alguna cosa encara que no sàpigues de què va.
130.
No importa si el que dius en una
reunió ho acaba de dir l’anterior.
131.
Els primers punts de l’ordre del dia
duna reunió sempre es tracten lentament, els últims a corre cuita.
132.
Les coses importants i que vols que
s’aprovin sense massa debat posa-les al final de la reunió.
133.
Si les reunions comencen 15 minuts
tard. Perquè no les convoquem 15 minuts més tard?
134.
Si vas a l’hora de començar la reunió
perdràs 15 minuts i semblarà que no tens feina.
135.
Quan et convoquen a una reunió quasi
mai saps per què és.
136.
A les reunions el jefe dona la seva
opinió, els altres escolten.
137.
Quantes més reunions facis menys temps
et quedarà per treballar.
138.
Si ets molt important tindràs moltes
reunions, i per tant necessitaràs més col·laboradors que et facin la feina.
139.
Quan un tema és complicat es crea una
Comissió que l’estudií.
140.
Quan una Comissió no funciona, es crea
una subcomissió.
141.
Si estàs a moltes Comissions no caldrà
que facis res.
142.
Si tens sort, a sobre, per anar a la
Comissió et pagaran una dieta, o el dinar
143.
No et miris mai els papers a la
primera, semblarà que no tinguis feina i hi haurà menys reunions.
144.
Quan arriba l’estiu baixa el ritme de
les reunions.
145.
Si fas menys reunions, et sents menys
útil? O menys important?
146.
Et preguntes abans de cada reunió, si
cal fer-la?
Els dinars de treball...
147.
Els dinars de treball serveixen per
dinar bé i gratis.
148.
Els teus dinars de treball els paga el
ciutadà.
149.
Saps que hi ha llocs (nord enllà) on
les factures dels dinars de treball es pengen a la web?
150.
Cal estar dues hores dinant?
151.
Als dinars de treball, més que
treballar es fa safareig.
152.
Fer safareig és necessari per estar al dia.
El funcionari i el ciutadà?
153.
Quan un funcionari es nou i comença no
sap de què va, però fa molta feina.
154.
Si un funcionari nou fa molta feina,
és odiat pels seus companys.
155.
Quan finalment el funcionari sap de
què va, ja pot delegar la feina en un que acaba d’entrar.
156.
El
currante de base sap de què va però li falta context general. El Jefe té
context però no sap de què va.
157.
Si administres bé el pressupost i
te’n sobra, l’any que ve te’n donaran
menys.
158.
Si administres malament el pressupost
i ten falta, l’any que ve te’n donaran més. (Abans de les retallades,
naturalment).
159.
Per que et donin més diners has de
multiplicar per tres el que dius que
necessites.
160.
El que analitza les demandes de
pressupost ja sap que ha de dividir per tres.
161.
El que diu el pressupost que realment
necessita és tonto.
162.
Lo important és que et quadrin els
números. No l’ús que se’n faci.
163.
Els sindicats defensen al funcionari o
al ciutadà?
164.
Si el sindicat defensa un mal
funcionari, perjudica a tots els altres funcionaris i al ciutadà i al sindicat.
165.
Si el sindicat accepta com a
alliberat, aquell que tothom tenia per poc treballador, fa un mal negoci.
166.
El funcionari està al servei del
ciutadà, no al revés.
167.
El ciutadà que tens al telèfon és el
més important.
168.
Explica-li al ciutadà les coses a poc
a poc, però totes. No els facis “tornar”.
169.
Si un ciutadà ha de tornar, pensa què
has fet malament.
170.
Posa
a atendre al ciutadà a la gent més
intel·ligent i amable... i recolza-la contínuament.
171.
La persona que està a recepció és la
imatge de l’administració.(Per què no es procura que sempre parli en català
quan entra algú ?).
172.
Quan
algú entra, aixeca de seguida el cap i mira’l als ulls. I somriu.
173.
Quan falten 5 minuts, queden 5 minuts
per atendre a algú més.
174.
Si ja ho saps tot, malament.
175.
Si tens una idea, comparteix-la. No et
guardis la informació, es podrirà.
Les publicacions i els
seus comentaris
176.
Per què es fan tantes publicacions en
paper, a l‘època de la informàtica?
177.
Encara que una publicació sigui
digital i no gasti paper, pregunta’t si és necessària.
178.
Si fas una publicació, has arbitrat un
sistema per saber si ha servit per alguna cosa?
179.
Si has fet una publicació en paper,
controles les vendes? Quants exemplars tens al magatzem? I de la darrera
publicació que vas fer, quants en queden?
180.
La portada és lo més important d’una
publicació.
181.
No m’ho he pogut mirar però pinta molt
bé. I la portada és molt maca... solem dir¡
182.
Mira’t un document fins que trobis
alguna cosa per comentar a la reunió. Després ja el pots deixar.
183.
Si trobes una falta d’ortografia
semblarà que t’has mirat el document amb molt detall.
184.
Si fas massa comentaris a un document
pots resultar antipàtic
185.
Si fas massa comentaris a un document
pot semblar que tinguis enveja del que
l’ha fet.
186.
Envia els documents dintre del termini
però sense donar massa temps a que se’ls mirin els altres.
187.
Si dones massa temps per mirar un document
a lo millor se’l miren. I pot ser perillós.
188.
Si li dius alguna cosa en contra del
jefe per millorar les coses, et dirà que no vols col·laborar amb l’equip.
189.
No facis mai una crítica
constructiva... et destruiran.
190.
Quan el jefe et demana que li donis la
teva opinió “sincerament” vol que li diguis que està tot molt bé.
191.
Si dius que està tot molt bé, el jefe
pensarà que t’ho has mira’t molt bé.
L’escola
i l’Institut
192.
Està amb nens en una escola és una
sorpresa. Els nens, cada dia et donen alguna cosa.
193.
Els nens et poden donar alegries o
disgustos. Són essers vius.
194.
Si hi ha tan fracàs escolar, com és
que ningú no té la culpa?
195.
Els dies d’adaptació a l’escola són
pels nens, pels pares o pels mestres?
196.
Si estàs en una escola fas 26 hores de
classe. Si estàs en un institut en fas 19
197.
Si fas les 19 hores en 3 dies en
tindràs 2 de festa.
198.
Si fas 6 hores de classe en un dia
segurament les darreres classes no les faràs bé.
199.
Si els alumnes s’ avorreixen,
pregunta’t per què
200.
L’any que es convoquen 5000 places de
mestre, de cop, és probable que entrin mestres bons i dolents.
201.
Si deixem entrar mestres dolents,
durant 40 anys hi haurà nens que els
hauran d’aguantar.
La Universitat
202.
Si ets professor d’universitats, ets
un senyor molt important.
203.
No et creguis que per ser professor
d’universitat ets molt important, ets un servidor públic més.
204.
Un mestre fa 26 hores de classe, un
d’institut 19 i un d’universitat 6 o potser menys.
205.
Les classes com a professor
d’universitat te les prepares igual de bé cada any?
206.
Els professors d’universitat fan menys
hores de classe perquè investiguen.
207.
Els professors d’universitat
investiguen si volen. Si un professor d’universitat no investiga només treballa
6 hores - i potser algunes més- a la setmana i en cobra 37.
208.
Si estàs a la universitat pots estar
treballant per la universitat o pel teu despatx o les teves coses. Ningú no ho
sabrà.
209.
Si vas a tertúlies o a conferencies
que cobres a part, com tornes aquest temps a la universitat?
210.
Si
no dediques a la Universitat (a la facultat o a casa) 37 hores a la setmana,
fas un frau econòmic.
211.
Si creus que la universitat et paga
poc, deixa el lloc a un altre. Ves a l’empresa privada.
212.
El semestres a la universitat son de
quatre mesos.
213.
Per què hi ha tantes carreres
especialitzades si el mon necessita generalistes?
214.
Per què hi ha facultats universitàries
amb més professors que alumnes?
215.
Per què surten tants directors de
cinema cada any? Ens agrada fabricar fracassats?
216.
Investiguis o no, sobretot publica. Si
publiques molt, seràs molt conegut i tindràs més bon curriculum.
217.
El meu amic Jaume, catedràtic,
investigador nat i molt treballador (S’enfada perquè a l’Agost li tanquen la
Facultat), m’explica un sistema per combatre aquesta compulsió de publicar.
Existeix l’indicador de Hirsch que consisteix en lo següent: Un índex de Hirsch
“9” per exemple vol dir que tens 9
publicacions que han estat citades com a mínim 9 vegades cadascuna. Així es
mesura la utilitat de la publicació per a la comunitat científica. No es tracta
per tant de fer “una” publicació interessant que sigui molt citada, si no de
que totes les que vagis fent ho siguin i per tant obliga a mantenir la qualitat de les investigacions.
218.
A la universitat procura sempre
pertànyer a algun clan.
219.
A la universitat si no ets de cap
clan, no faràs res.
220.
Quan et presentis al doctorat, abans
treballat el tribunal.
221.
Si
tothom treu excel·lent i cum laude, la paraula deixa de significar excel·lent.
222.
Si ets catedràtic d’universitat
dóna-li records a Zeus. Si ets catedràtic d’universitat ja has arribat a Ítaca.
224.
Procura arribar quan abans a titular.
Així podràs passar la feina al becari.
Congressos, jornades i Whiski
225.
En els Congressos, fes un Power
Point així no has de pensar el que
diràs.
226.
Els Power Point són per llegir-los. És igual que els altres
també ho estiguin llegint amb tu.
227.
Quan més colorets i animacions tingui
el Power Point més currat semblarà.
228.
No pensis que en realitat un Power
Point és només per destacar allò més
important. Es pensaran que en saps poc.
229.
Si al Power Point poses gràfics que ningú entengui semblarà
que en saps molt.
