La frase del carrer. Passeu-me-la, no veieu que estic sola.

Nens i nenes juguen junts a futbol en un d’aquests petits espais que deixen les places al costat dels gronxadors. Bancs amb mares i vells, vianants que van i venen...

Just quan passo, una nena diu: “passeu-me-la, no veieu que estic sola”. Em fa gràcia, perquè a mi de petit tampoc “me la passaven”, per això em vaig dedicar al tennis i així segur que la pilota m’arribava a mi.

Però penso, no li passen perquè es “dolenta”? perquè es una nena? s’enfadarà si no li passen? Tindrà més paciència que jo i continuarà amb el futbol? Me’n ric de mi mateix.