No era amic meu a la universitat (UAB any 70), no estudiàvem
el mateix, però tampoc érem tants i ell ja
cridava l’atenció. Tenia un R4 groc que en aquell moment “molava” . Feia pinta
de “modern”.
El vaig perdre de vista i, de cop,
vàrem coincidir en un casament i vàrem dinar a la mateixa taula. La seva
conversa, desbordant i variada, molt rica. Va menjar poc i va prendre 4 cafès.
L’he anat seguint com editor. La
creació, d’Acantilado ha estat, des del meu punt de vista de lector, un encert
fantàstic. Vallcorba era un dels meus editors de referència. Si un llibre és
d’Acantilado, el més probable és que sigui bo i que m’agradi.
El vaig veure per darrera vegada
el dia de Sant Jordi de 2013. Llavors jo estava llegint apassionadament el
recull de 11 novel·les d’Sweig que va publicar Acantilado. Em vaig reprimir
d’anar a felicitar-lo pel llibre.
Recordo una frase seva en una
entrevista. Semblava una persona
aparentment seria, el que alguns en dirien “soso” ,“avorrit”. A una pregunta
sobre alguna cosa al voltant d’aquest concepte va dir: “lo contrari de
divertir-se és avorrir-se, jo no m’avorreixo mai”.
Com he comentat a vegades, la
lectura és una diversió una mica solitària, si no saps amb qui comentar el
llibre. En Vallcorba buscava llibres interessants, els llegia i els compartia.
Gràcies.
Gran editor i editorial referent. La publicació de "El món d'ahir" va portar-me als excel.lents autors de centre-europa, amb l'ajut de Claudio Magris amb l'excel.lent "el Danubio".
ResponElimina