Anem al teatre precedits d’una crítica dolenta als diaris.
Es pot discutir sobre l’escenografia o sobre la qualitat interpretativa d’alguns dels actors, però afortunadament el text és superb i domina per sobre dels petits defectes. Crec que globalment és molt recomanable.
Hi ha moltes frases d’aquelles “immortals” que diem, tantes que és impossible retenir-les. És el problema del teatre: ho sents i no pots tornat endarrere o recrear-t’hi com en la lectura.
Però aquí es tracte de destacar-ne una de mínima, però també grandiosa. Una dona s’està morint amb molt dolors, el marit no l’estima i ha portat una vida desgraciada. La persona que la consola diu que en la mort trobarà el descans i deixarà de patir, “la mort és el cel” arriba a dir. La que s’està morint diu; “d’acord, però no podria patir , aquí, encara una mica més abans d’arribar al cel?”
Una frase que hem van transmetre en el meu primer curs d'atenció pal.liativa:
ResponElimina"Una mort digna honora tota una vida".
Encara avuí moltes persones moren patint molt per un plantejament erroni del maneig simptomàtic els darrers mesos .
¿Esto sería lo que llamamos el instinto de supervivencia?
ResponElimina¿Por qué personas en situaciones desesperadas no se suicidan?
Totalmente de acuerdo con Pere. Todavía se sigue muriendo con demasiado sufrimiento, pero afortunadamente tenemos equipos que ayudan a morir con dignidad.