Memòries d’un funcionari. 4. Antecedents. Terrassa 1970 - 1974

Durant els meus anys d’universitat vivia a Terrassa, al domicili patern. Vaig fer classes nocturnes durant 4 anys en una acadèmia “Cultura pràctica” que encara és el carrer St. Pere de Terrassa. També vaig fer  classes particulars a casa. Es cobrava unes 100 pessetes l’hora, tant en un lloc com en un altre. Cap contracte ni cap assegurança social per la feina feta.

Naturalment les classes podien ser absolutament de tot, des de llatí a història o matemàtiques. Els alumnes, en general, es preparaven per passar la revàlida de quart, per tant aquest era més o menys el nivell. Eren nois i noies de 16 o 18 anys que havien perdut el tren dels estudis i ara el volien atrapar. No hi havia reunions de professors, ni avaluació, ni contacte entre els professors. Era una manera de guanyar un sobresou els que hi treballaven i de fer alguns diners de butxaca els estudiants.

Molts dels professors de l’escola no tenien títol de mestre, fet bastant normal en aquella època. Fins i tot hi havia qui “llogava” el seu títol a una escola per completar quadres formals de professors oficials. I així complir la norma.

Aniré explicant al llarg d’aquestes pàgines, la meva obsessió per la dicotomia entre la lletra de la norma i l’esperit de la norma. Som un país que tendeix a complir les normes sobre el paper i a saltar-se l’esperit d’aquestes normes en la realitat. A vegades s’arriba a extrems ridículs: el compliment estricte de la norma va contra l’esperit de la norma.