Memòries d’un funcionari. 3. Antecedents. Sarrià. 1969 - 1970

La meva vida laboral, pròpiament dita, va començar als 19 anys. Jo era ja mestre nacional l’any 1969. Als seminaris salesians mentre estudiàvem filosofia escolàstica fèiem al mateix temps magisteri. Així estàvem preparats per anar als col·legis salesians a fer pràctiques durant tres anys.

El nostre títol era totalment generalista, molt allunyat de la superespecialització que ara està de moda i que no comparteixo en absolut. Només cal veure la realitat de les escoles i instituts en la distribució de matèries entre els professors, per comprovar això que dic.

També sortíem amb una altre títol: “auxiliar en lletres”, que servia per donar llatí i grec, però només en els nostres col·legis. A Sarrià jo era professor titular de llatí i grec i, si venia una inspecció de l’Administració d’Ensenyament, tenia sempre a la butxaca un horari “b” que em deia a quina classe havia d’anar. Això no va passar en tot el curs 69- 70 que és el que vaig estar a Sarrià. No sé si hagués resultat molt educatiu que els alumnes veiessin que el “cole” intentava enganyar a l’Administració, nosaltres que els educàvem en la veritat i la honradesa. En realitat les classes de llatí i grec les feien estudiants de clàssiques que no tenien títol però en sabien molt més.

Les classes no acabaven fins dissabte al mig dia. Llavors marxaven els externs i els interns que podien,  i ens quedàvem amb aquells de més lluny que no ho podien fer. Els acompanyàvem a passeig, preparàvem classes o estudiàvem. Aquest tipus d’internat s’ha acabat, però és un reflex molt important d’una època.

L’educació que donàvem estava a cavall d’aquella de les pel·lícules “ La mala educació” i el final de tot això. Hi havia missa cada dia, es resava abans dels dinars, alguns professors eren encara de la vella escola...però començava  a entrar un aire de naturalitat i de final de tot plegat, en part per que els temps ho portaven, en part per la gent més jove com nosaltres, en part pels professors de fora. Era normal el càstig  com per exemple donar voltes al pati corrent, però que jo veiés havia desaparegut el càstig físic, tant present només una dècada abans.

Pel que fa al tema dels abusos sexuals a nens, no em consta (només va ser un any) que es donés cap episodi. Sí que s’explicava algun afer llunyà, però no present. Ha estat molt airejat el cas dels abusos a nens en els col·legis religiosos de la catòlica Irlanda i altres països fa unes dècades. Sempre hi hauran casos d’aquests, però aquell tancament i aquella religiositat exagerada, curiosament, ho propiciava.

A l’espai de l’escola ara hi ha una Facultat Universitària. Adéu, feliçment, a aquella època¡