Memòries d’un funcionari. 5. Antecedents. Barcelona – ACIS 1974-1976

L’any 1974 em vaig casar a l’agost i vaig desplaçar la meva residència a Barcelona, per tant vaig deixar les feines de Terrassa. Vaig treballar  el curs 1974-1975 i el 1975-1976 fins al febrer, a l’ACIS ( Associació cultural i social) fent classes nocturnes. Va ser  una bona experiència i un primer contacte amb els serveis socials. També hi treballava la Mariona.

En Pius Fransoy - i el seu equip - era un pioner del que llavors s’anomenava “educadors de carrer” i que després van ser els educadors socials. Ell treballava amb  nois predelinqüents o difícils del Carmel i una de les peces d’integració que necessitava era l’escola. Nosaltres érem aquesta escola. Per tant, barrejats amb alumnes normals teníem també aquests nois i noies. Alguns eren realment difícils i només el treball d’en Pius permetia que seguissin a l’escola. La major part eren de famílies des-estructurades, alguns amb petits actes delictius en el seu historial.

El personatge més divertit que recordo és un que era un artista enredant a la gent. A tothom li devia 500 Pta. quantitat gens menyspreable en aquella època i quan algú li demanava, reconeixia el seu deute i si volia li signava un paper en el que ho deia. Només afegiré que a mi em va treure 500 Pta. un 23 de juny - dia de la berbena de Sant Joan- dient que tenia un familiar malalt... Com ho va fer? com m’ho vaig creure? Crec que certament era un geni d’aquest estil.

Varem fer amistat amb algunes alumnes que hem continuat veient i sobre les que humilment crec que la nostra influència va ser positiva. Amb elles, i amb molts altres alumnes que he tingut al llarg de la vida, he sabut a posteriori que la meva influència, o frases que vaig dir,  o actituds davant de la vida, van ser molt importants en aquell moment. És una responsabilitat de la que no som conscients quan tractem amb adolescents, ja que la seva personalitat està àvida de impulsos i de sensacions i  el que a un li pot semblar anodí, en aquell moment i a aquella persona en particular, pot condicionar moltísim. No descobreixo res. Aquest tema ha estat portat a la literatura i al cinema per exemple a “La soga” de Hitchok o “El club de los poetas muertos”. L’adolescent és immediatista i irreflexiu i al mateix temps pur. Si una cosa s’ha de fer, per què no fer-la ara mateix? Quan els acabem de dir una cosa i acte seguit diem sí, però.... “s’ha de tenir en compte el context, les circumstàncies etc”. És quan posen cara de no entendre res...

A final de curs portàvem els alumnes preparats a treure el “certificat escolar” sense el que no es podia treballar. Allà et podies trobar 50 carters de 50 anys fent un examen impossible per a ells, però imprescindible per que si no perdien la feina. Els seus professors de bona fe  en comptes de vigilar  que ningú no copiés, anaven dictant a tota la sala les respostes. Es complia amb la norma, els exàmens que quedaven per escrit eren correctes i tothom content. En aquest cas l’incompliment de la norma: “deixar copiar, incitar a copiar”, tenia un bona finalitat. Feien malament aquells professors? No ho crec.