Basada en la novel·la de Camilo José Cela i dirigida per Mario Camús el 1982, la historia està ambientada en el Madrid de la postguerra. La població sofreix les conseqüències de la guerra civil. Un grup de tertulians es reuneixen tots els dies al café La delicia. En aquest espai com a corretja transmissora, tot un “eixam d’abelles” en forma de petits personatges intenta sobreviure. A la tertúlia pròpiament dita hi assisteixen un grup de poetes morts de gana, dirigits per un esplèndid Paco Rabal.
La meva escena mínima: A la penya del bar acudeix de tant en tant un personatge que convida a tothom a cafè amb llet i pastes a canvi de que escoltin el “seu” soporífer discurs que pensa presentar en unes oposicions. Tots li fan pilota amb la promesa del cafè amb llet i després escolten avorrits. Un bon dia entra al bar…i no mira cap a la taula, el criden, hi va tímid, el conviden a dir el discurs (o sigui a que els convidi a cafè) i ell els diu: “es que no tengo dinero”. Paco Rabal li contesta “no importa, no importa”. La cara de l’altre s’il·lumina i diu “¿de verdad?”I els deixa anar el discurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada