Una
complexa trama familiar estil “Els Buddenbrook” de Tomas Mann, més un peculiar
triangle amorós mig romàntic, mig real, amb presència de la mort, més una
intriga sobre la guerra química en un moment crucial just abans de la
Gran Guerra , el que nosaltres ara anomenem la Primera Guerra Mundial, més un
munt d’altres arguments col·laterals, més la “disjuntiva” entre l’antic mon i
les revolucions socials, més unes detalladíssimes descripcions de paisatges,
espais i situacions, més moltes coses més.
Tot
i aquest cúmul de temes, el llibre es fa una mica pretensiós. Està bé, però no arriba a la talla de Mann, ni dels romàntics
del segle XIX i amb 500 pàgines menys no hagués passat res. Aquesta dimensió fa
que avanci molt lentament la narració i
la pretesa intriga és relativa ja que el final és previsible i es veu a venir.
De tota manera em fascina la gent que es capaç d’arribar a aquest nivell de
detall en la narració i no li vull treure a l’autora el mèrit de l’intent, ni a
l’editor el valor de publicar-la, ni la possibilitat que ens ha donat de conèixer-la, ja que és la seva primera obra
traduïda al castellà.
Destacaré
dues o tres frases, però que en absolut són representatives del conjunt del
llibre:
La
vida és fatal, provisional i un gran avorriment. La bellesa en canvi és
permanent. Es podria dir que és la nostra eternitat.
La
felicitat és una diabòlica creença. El plaer, el plaer és més fàcil
d’aconseguir.
Només
s’envelleix si es viu com un vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada