Els meus llibres: En manos del diablo

Garat, Anne Marie. En manos del diablo. Bellaqua, 2008.

 Una novel·la de 1300 pàgines escrita al segle XX, però que sembla una novel·la del segle XIX i de fet es situa en una època a cavall de dos segles però centrada cap el 1913/1914.

Una complexa trama familiar estil “Els Buddenbrook” de Tomas Mann, més un peculiar triangle amorós mig romàntic, mig real, amb presència de la mort, més una intriga sobre la guerra química en un moment crucial just abans de la Gran Guerra, el que nosaltres ara anomenem la Primera Guerra Mundial, més un munt d’altres arguments col·laterals, més la “disjuntiva” entre l’antic mon i les revolucions socials, més unes detalladíssimes descripcions de paisatges, espais i situacions, més moltes coses més.

Tot i aquest cúmul de temes, el llibre es fa una mica pretensiós. Està bé, però no  arriba a la talla de Mann, ni dels romàntics del segle XIX i amb 500 pàgines menys no hagués passat res. Aquesta dimensió fa que avanci molt lentament  la narració i la pretesa intriga és relativa ja que el final és previsible i es veu a venir. De tota manera em fascina la gent que es capaç d’arribar a aquest nivell de detall en la narració i no li vull treure a l’autora el mèrit de l’intent, ni a l’editor el valor de publicar-la, ni  la possibilitat  que ens ha donat de  conèixer-la, ja que és la seva  primera obra traduïda al castellà.

Destacaré dues o tres frases, però que en absolut són representatives del conjunt del llibre:

La vida és fatal, provisional i un gran avorriment. La bellesa en canvi és permanent. Es podria dir que és la nostra eternitat.

La felicitat és una diabòlica creença. El plaer, el plaer és més fàcil d’aconseguir.

Només s’envelleix si es viu com un vell.