El Teatre lliure ha fet uns pocs dies “La Vida es sueño” de Calderón de la Barca, en versió de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
La crítica ha estat excel•lent, no cal que jo afegeixi res més.
Els de la meva generació, quasi tots recordàvem, imperfectament, els principals monòlegs de l’obra, ja que al cole ens els feien aprendre. Els més joves que nosaltres ja no tant. M’alegra, però, veure molta gent jove a la funció.
Com a personatge mínim em complau “Clarín” una mena de Sancho Panza, que aporta l’element còmic al drama. Clarin, com Sancho, toca de peus a terra i es acomodatici amb qualsevol que li ompli la panxa. S’agraeix aquest contrapunt en l’obra.
Mig en broma i en clau catalana, comentaré que l’obra té lloc a “Polònia” i que el personatge principal, Segismundo, acaba barrejant el somni i la realitat i ja no sap què és ben bé cada cosa. Però per si de cas és veritat i no somni, i després de molts errors, acaba dient: fem les coses bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada