Memòries d’un Funcionari 30. Generalitat. Serveis Socials. Atenció Social Primària 2.

Les oposicions

Abans de centrar-me en l’època d’Atenció Primària pròpiament dita, parlaré d’un tema general que va afectar d’una manera important a tota una generació de funcionaris i també en gran mesura al funcionament de la Generalitat.

 

La nova administració catalana va heretar alguns funcionaris dels serveis que s’anaven absorbint de l’estat central, però l’estructura que s’anava creant era tota en mans de funcionaris que no ho eren, que estaven “en funcions” com s’acostuma a dir. Actualment no es pot ocupar un càrrec de comandament si no s’és funcionari...per tant la situació creada era delicada i alguns juristes arribaven a dir que totes les coses que signaven càrrecs “a-legals” podrien considerar-se nul•les de ple dret.

 

Per altra banda el sistema d’ingrés a la Generalitat aquests primers anys era molt informal. Ja he explicat com vaig entrar jo. I així la majoria. En el millor dels casos (vull creure que el meu) hi havia una base professional tècnica de contractació. En alguns casos ni tant sols això existia, ja que l’adscripció política podia ser determinant .

 

El cas és que s’havien acumulats uns quants centenars de persones del “cos superior d’administració” és a dir els dels titulats superiors que són els que tenen el sou més alt i que són els que ocupen els càrrecs principals i que al seu torn generen els complements de sou més substanciosos. Es va decidir convocar oposicions pel novembre de 1987, crec. Des del primer moment va quedar clar que allò era una pantomima i que en realitat aprovaríem tots. Jo personalment,  havia començat aquell any a fer unes classes a l’escola d’assistents socials de l’ICESB, la cosa em portava molta feina i no tenia temps d’estudiar, així que no ho vaig fer.

 

Per sort per a mi, i potser no va ser casualitat, varen preguntar per el procés que ha de seguir una subvenció. Era just el que jo estava fent cada dia i  per tant no vaig tenir problemes per contestar. No recordo l’altre tema. Sí recordo que a la tarda es podia tornar per pujar nota amb un examen d’anglès al que vaig decidir no presentar-me. Efectivament varem aprovar tots i la gent va poder ocupar els  càrrecs legalment.

 

En definitiva, tots els funcionaris més grans de l’administració de Catalunya varen rebre de regal la seva plaça. Després la cosa es va començar a endurir. I quan veig ara als meus companys joves estudiant mesos i mesos, pagant acadèmies, suspenent i tornant-se a presentar no deixo de tenir una mica de vergonya per lo fàcil que ho varem tenir nosaltres.

 

I encara una altra cosa, molts i molts d’aquells que es varen examinar van derivar ràpidament cap a l’empresa privada. Con que un funcionari  té dret a tornar, sempre que  hi hagi plaça, fins i tot desplaçant a un interí, era aquesta una possibilitat interessant d’aprofitar. Una bona part estan ja arribant a l’edat de la jubilació, però encara recentment he vist com alguna persona a la que l’empresa li havia anat malament, ha tornat a l’administració a passar els seus darrers anys.

 

He dit fa uns moments que  jo no vaig ocupar el càrrec legalment. Per acabar amb aquests aspectes tant administratius, diré que segons la normativa, un càrrec només pot estar en funcions 6 mesos i després ha de sortir a concurs públic. Si l’administració incompleix la llei, no passa res... però  el funcionari no consolida aquells drets que tindria en cas de tenir la plaça en propietat. La meva plaça de cap de secció no va ser convocada mai abans de que jo demanés excedència, però quan vaig tornar no tenia cap dret adquirit per aquest concepte.