Una petita delícia sense pretensions. Micro-història d’una família turca que emigra a Alemanya als anys 50. Molt respectuosa amb tothom, amb Alemanya, amb la cultura turca i els seus valors, amb els personatges. I a més tot plegat amb clau d’humor. El tema no és original però el tractament sí que ho és. Molt recomanable. Atenció, possiblement duri poc a les pantalles.
La meva escena mínima. La neta del patriarca es queda embarassada d’un company d’universitat anglès. Ella ha de trobar el moment per dir-ho a la família. En un moment donat ell li diu: “ara nosaltres tres, tu, jo i el nen, som una família” i ella respon: “Una família són molts germans i molts oncles i una història”. Ella sap la seva història i l’explica al seu cosí petit.
Em quedo sobretot amb lo de la història. Sovint comentem amb la Mariona que correm el perill, amb tanta informació i tant Internet, de no saber transmetre als nostres fills i nets la “nostra” història familiar. Diuen que després als 60 anys la gent la troba a faltar...però potser serà massa tard. I “qui perd els orígens...”
Me parece que habrá que escribir nuestras historias en Internet... quizás así interese a hijos y nietos leerlas....
ResponEliminaEstic d'acord amb tu Ignasi, és important tenir un passat, però això no ens ha de fer oblidar viure el present al màxim, gaudint de cada instant com si fos únic.
ResponElimina