Pel·lícula d’espies a l’època de la guerra freda. Hi ha un infiltrat de la KGB als serveis secrets britànics. George Smiley (Gary Oldman) un agent semi-retirat se’n cuida de trobar-lo i ho fa.
En les pel·lícules d’espionatge, per definició, tothom creu que està en el costat bo i per això l’ha triat. La frase clau del “dolent”, quan el troben és : “Vaig haver de triar. Aquest mon no m’agrada”. Qui és el bo i qui és el dolent? El que no es planteja mai res o el que es planteja per què fa les coses i tria encara que pot ser que s’equivoqui?
Com a escena mínima, cal destacar la cara que fa el protagonista quan seu, per fi, a la cadira de “cap” dels serveis secrets. En dos segons i amb un expressió molt continguda sap trametre tota la ambició que atresorava el personatge, després de tota una vida de treball i després d’un procés de rehabilitació interna. Genial la imatge. Cal estar molt atent per que només dura 2 segons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada