El Dr. Soler Durall va ser un pioner de la direcció d’hospitals moderna a Espanya. Com a Director de l’Hospital de Sant Pau va percebre que l’hospital, a part de ser una obra d’art des del punt de vista arquitectònic no reunia els requisits que demana un hospital modern. Va lluitar per convèncer a la MIA (molt il·lustre administració) de que es fes un hospital nou. No ho va aconseguir. Llavors, ple de la força que tenen les persones emprenedores, va voler crear l’hospital perfecte. Va convèncer a una sèrie d’empresaris catalans perquè creessin l’entitat “Hospital General de Catalunya” i va crear Iberhospitalia (IBH) com l’empresa que rebria l’encàrrec de fer l’hospital.
Quan jo vaig entrar a IBH, l’empresa era encara una cosa incipient i estàvem ubicats en una torreta al carrer Pau Alcover. Vaig quedar adscrit a la divisió d’organització. La nostra missió era vendre productes d’organització d’hospitals per tot Espanya i a l’estranger i, com a plat fort, organitzar l’Hospital General de Catalunya. Jo naturalment era un junior i vaig anar aprenent.
Al mateix temps que jo era contractat, molta altre gent ho va ser. Hi Havia arquitectes, enginyers i tècnics amb equipament hospitalari...tot el necessari per fer hospitals claus en ma. Varem arribar a ser unes 100 persones, més de la meitat de les quals titulats superiors amb sous alts. El gran client segur, l’Hospital General de Catalunya, donava confiança.
És interessant explicar com es va fer l’esbós inicial del que havia de ser l’Hospital General. En principi l’hospital havia de ser “orientat al pacient”. El Dr. Soler va organitzar un Rol Playing. Cada membre de l’equip tenia un rol: metge malalt, familiar, infermer etc. Quan s’enfocava el planteig, per exemple, del funcionament d’una planta amb els seus horaris, els seus circuits etc. cada membre del grup pensava des del seu rol i així sortien les línies generals que després els equips tècnics elaboraven. Per exemple si “l’infermer” parlava de la seva necessitat d’avançar feina per quan vingués el metge, el “malalt” deia que volia que el deixessin dormir i no el molestessin a les 7 del matí.
Quan un es passeja pel sistema hospitalari a vegades sembla que això “d’orientat al pacient” no sigui una cosa de fa 30 anys si no per d’aquí a 30. Què passa? Per què va tant lent tot?
L’hospital es va fer, però no amb la seva totalitat degut als problemes financers del client. Però es va obrir i durant molt anys ha estat un bon model des del punt de vista mèdic i organitzatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada