Rulfo Juan, Pedro Páramo. Primera edició 1955
Es tracta d’un d’aquells llibres mítics, tipus “Cien años de soledat”. Un clàssic de la literatura sud-americana. Dotzenes i dotzenes d’estudis sobre el mateix. En l’edició que jo he llegit ocupaven més espai les explicacions i les notes que el propi text, que és curt.
És un text curt, però complert. Cada paraula està pensada. No en va l’autor va estar molts anys per fer-lo i és, pràcticament, el seu únic llibre. Sempre m’han fascinat aquests autors que només han fet un llibre en la seva vida. En broma: hauria d’estar prohibit fer més d’un llibre a la vida?
El llibre barreja la realitat i la ficció, la vida i la mort, el present i el passat. Això fa que tingui lectors entusiasmats i lectors que no acaben d’entrar en el text. Cal esforçar-se una mica. Val la pena.
Un apunt només. En mig d’aquest mon màgic, Rulfo no oblida la condició humana. Pedro Páramo, un propietari rural, veu que s’aproxima la revolució, el canvi (l’escena és a Mèxic, però la ubicació no és rellevant). No s’hi posa en contra i en un moment donat diu: “cal estar amb aquell que guanyarà”. Molts anys d’observar l’espècie humana¡
Ignasi, ja que dius que et fascinen els autors que només han escrit un llibre a la seva vida, et recomano "Helena o el mar de verano", de Julian Ayesta (un asturià!). Està editat per Acantilado i recordo el primer capítol, un berenar-sopar estiuenc a la platja, con una de les millors coses que he llegit en la meva vida.
ResponElimina