A la Divisió d’Organització varem
fer estudis al país Basc, a Navarra, a Alacant, a Sabadell. Dissenyàvem
productes estàndard, fèiem enquestes, cursos per a infermeres...en definitiva
el mon de la consultoria estava encara a les beceroles en el nostre país i tot
hi tenia lloc.
El primer treball va ser per a
una Fundació sanitària. Aquí vaig tenir la meva primera ensopegada. De seguida
varem detectar que el problema de la Fundació era la direcció, és a dir el nostre
client directe. Em van dir que ho podíem dir tot menys allò, perquè podíem
perdre el client. Jo un junior de 27 anys vaig començar a veure per on anava el
mon. Aquest és un dels problemes bàsics de la consultoria, que ja vaig
descobrir a la primera de canvi.
Fèiem també un curs per directors
d’infermeria que va tenir molt èxit. Tampoc estava treballat el mercat de la
formació de directius i menys encara amb tècniques interactives. Recordo en
especial dues sessions. En una d’elles es tractava de evidenciar que cal
posar-se en el posicionament de l’altre sense prejudicis. El joc consistia en
ensenyar durant un minut el quadre de Tolouse-Lautrec “la jove vella” un famós
quadre en el que segons com es miri es pot veure una vella-vella o una jove
molt maca. Els membres del grup havien de fer una descripció escrita del que
havien vist i després la llegien en públic. Com es pot imaginar hi havia dues
visions antagòniques d’una mateixa realitat. Successives mostres del quadre
permetien, en una sessió de dues hores, que tothom arribés a veure les dues
figures. És evident que la vivència de que un havia estat intolerant amb la
visió de l’altre i que havia hagut de rectificar, podria ser molt més útil per
la pràctica diària d’aquells directius que una hora de teoria. En l’altre es
tractava de donar instruccions a una altre persona que no et veia per muntar
unes peces geomètriques, per formar una figura. Podia arribar a plorar, gent
que se sentia molt segura i que en canvi comprovava que no era gens clara donant
instruccions a un altre de cóm fer les coses. Tots sabem per experiència que
gran part dels malentesos entre les persones són per no haver explicat
clarament les coses, tant a la feina com en les relacions personals. O per no
haver-se assegurat que l’altre ha entès el mateix que tu volies transmetre.
Un altre gran encàrrec va ser el
PSAN -Pla sanitari de Navarra- Navarra tenia 500.000 Habitants, però molts
diners. I es va dedicar durant anys a fer una gran quantitat d’estudis sobre
tots els temes imaginables. No dic que no estiguessin bé i que no fossin
interessants, el que és segur és que eren desproporcionats en quantitat i
pressupost per a una població tant petita. Era una mostra evident d’us
inadequat dels recursos públics...sense que ningú dels que prenien les
decisions se’n adonés, si no que creien que estaven fent una cosa genial. Les
empreses implicades lògicament no dèiem res i cobràvem. A IBH fins i tot varem
contractar un expert Nord-americà, Gorman, per fer un pla gerontològic. Amb en
Gorman em vaig introduir en el mon de la gerontologia, cosa que em va portar
amb el temps a fer un canvi radical a la meva vida professional.
El treball amb països d’Amèrica
llatina, al menys als anys 70, era molt dificultós. Els nivells de corrupció
eren molt alts, s’havien de pagar comissions o pagar amb prebendes. En una
ocasió 8 polítics amb les seves dones, van estar hostatjats a La Gavina de S’Agaró durant 15
dies i després no van encarregar l’hospital.
En altres ocasions les
vel·leïtats de la política ens van ser molt negatives. Un famós hospital per la
comunitat copta d’Egipte va ser objecte de mil projectes i gestions i
l’assassinat, crec, del màxim leader religiós, ho va deixar tot pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada