L’últim dia abans de demà. Eduard Márquez. Barcelona,
Empúries, 2011.
Anem amb la Mariona a la “tertu”. Aquest dia tenim la sort
de tenir amb nosaltres l’autor d’aquest llibre.
Més enllà de si a mi m’agraden aquest tipus de llibre tant
basats en la pròpia experiència, i que possiblement un escriptor hi ha moments
en que té necessitat de “vomitar” determinades vivències, el que fascina de
tenir l’autor al davant és comprovar lo tremendament difícil que és fer un
llibre, ben fet naturalment.
El llibre no té més de 150 pàgines, però l’Eduard ens
confessa que ha estat 5 anys gestant el producte: la idea, la documentació fins
al més mínim detall, la redacció, la correcció, la composició del text, el
repàs d’estil…
Li comento si no li sap greu que tant feina, el lector se la llegeixi en dos dies i no pugui arribar
a copsar l’enorme feina que hi ha al darrera. Diu que és igual, que li agrada
escriure amb les paraules justes i molt ben treballades i que ja està satisfet
si jo m’ho he passat bé 2 dies.
L’Eduard és molt exigent amb el text i amb el llenguatge i
s’horroritza d’algunes coses que es publiquen. Tot val! Si un és famós per
altres coses segur que ven. El dia de Sant Jordi entre els llibres més venuts,
sovint hi ha els de personatges de la Tele.( Con que estem en petit comitè s’atreveix
a dir noms que jo no repetiré).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada