Els meus llibres. Victus

Victus. Albert Sánchez Piñol. Edicions la Campana, Barcelona, 2012

Aquesta novel•la explica la conquesta de Barcelona, per la tropes borbòniques al 1714, contextualitzada en l’anomenada, a l’època,  “guerra mundial”. La gracia d’aquesta novel•la, és que la història general, més o menys ja la sabem i sabem també com  acaba.

Tot l’esforç  de l’autor es centra a  introduir al lector en el moment històric que està narrant. No pots quedar indiferent a l’enorme barbàrie que ens mostra. Barbàrie llargament explicada i amb molt de detall. Un amic em diu que se li ha fet pesada tanta descripció de la guerra. És necessària aquesta insistència perquè el lector entengui mínimament el que va ser allò i quan van patir aquella gent.

Al meu entendre, l’objectiu principal és el que he dit. El segon és posar clarament de manifest les dues visions antagòniques (del mon, de la realitat, de la manera de governar etc.) dels dos regnes que es van ajuntar (que no unificar) amb el casament de Ferran i Isabel. La visió “castellana” de la política, de la vida, de la història està explicada amb una claredat meridiana. Res no ha canviat en 500 anys, ho continuem patint.

Afegiria un altre tema també important. La visió dels poderosos i del poble davant d’una guerra. Pels poderosos (caps borbònics, però també els “Casaques vermelles” del Govern de Catalunya), la guerra és un joc d’interessos i en ocasions una manera de fer mèrits i prosperar. Pel poble, tant soldats com població civil, d’un costat i de l’altre,  la guerra és fam, misèria i mort.

I ja que he comparat els “castellans” de fa segles amb els d’ara, compararé els “casaques vermelles” de fa 3 segles amb els d’ara: són l’enemic de dintre, els banquers, alguns empresaris i alguns polítics. Volen re-interpretar la voluntat de la gent. Un  home  un vot! Ha costat molt arribar fins aquí. Però a ells encara els sap greu que sigui així.  Simplement preguntem-ho.

Vestint  tot això que he dit, una erudició documental increïble i un estil directe que fa molt fàcil i agradable  la lectura. L’erudició respecte a la història i en especial respecte al sistema defensiu de castells o ciutadelles, adaptats a les tècniques bèl•liques del segles XVII i XVIII. (Recomanable abans o després de llegir el llibre anar a veure el desconegut castell de Figueres, que precisament el van fer els borbons cap el 1750/60).

 

Felicitats a Edicions La Campana i a Sánchez Piñol, per fer aquest llibre en castellà, perquè així cap editor  tingui por de traduir-lo al castellà i perquè així tothom el pugui entendre... si vol!