Tothom
recorda la història: un famós cineasta rep la noticia de la mort d’una persona
que va marcar la seva infància. Mai ha tornat al poble, però ara ho fa. Durant
tota la nit, sense dormir, va recordant la seva vida, però a l’endemà quan hi
va realment el xoc amb la realitat del poble el deixa parat.
La
meva escena mínima: El boig del poble fa fora a la gent de la plaça dient: “la
plaça és meva, la plaça és meva”. La cara del protagonista en sentir la frase
és la del que pensa: deu meu, porta 30 anys dient això mateix¡¡ El temps
congelat en aquella plaça, només que amb el personatge més vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada