Dues setmanes abans de marxar, varem anar a Cap de Creus. Llavors vam comentar amb la Mariona si veuriem un paratge i una vista com aquella en el nostre viatge. La veritat es que (tret de Venecia naturalment) no hem vist res mol i molt espectacular.
Eslovenia no te Louvre, ni British, ni piramides, ni Gran Canyon, ni gratacels, ni mur de les lamentacions.
Es un pais petit (des del campanar d'un poble es veu el del poble vehi, realment) tranquil, molt i molt verd, amb paisatges macos, espectaculars quan arribes al Alps tocant a Italia. Te una capital bonica, a mida humana, uns pobles encantadors, molres cases disperses pel territori. Tot es veu ben cuidat. I, com diu la Mariona, hi ha flors a totes les cases.
No pots deixar de pensar en la historia recent. Aquesta gent s'han tret el "jou eslau" sense guerra ni genocidis, han entrat de seguida a Europa i a l'euro. Se'ls veu discretament felicos
Entiendo que no os ha impresionado pero os ha gustado.
ResponEliminaCuando viajas mucho has de bajar el listón... sino dejarías de viajar...
Jo hi vaig anar, em penso, l'any 1993, tot just acabaven d'inaugurar la seva independència. Tot respirava, encara, un aire d'Europa de l'est. L'hotel, les botigues, els carrers. Recordo que vam voltar bastant per tot el país. Allà on anavem demanavem a la gent com havia anat el procès per ser independents; com ho havien viscut, si estaven contents de ser lliures. Per uns "indepes" com nosaltres sorprenia no trobar ningú massa emocionat per la qüestió i sovint refusant de parlar-ne. Potser els era realment indiferent. Nosaltres preferíem pensar que era per por perquè tot era molt recent. A més a més, els seus veïns del costat, els croats, estaven en guerra lluitant per la seva d'independència i ells, en canvi, només havien viscut una setmana de revoltes. Tenir veïns com Austria i Itàlia els va ajudar bastant.
ResponEliminaA banda de Liubliana el que més em va agradar va ser el llac de Bled.