De viatge: Venècia

Venècia de nou. Vaig estar aqui per darrera vegada mentre em feia la quimio (la bona setmana que quedava entre dues tandes), amb tota la familia. No puc deixar de recordar aquella situaciò personal.

Venècia no està plena. Es troba taula als restaurants i a la plaça Sant Marc. Es veuen moltes dones amb mocador al cap i molts nens jugant amb la maquineta mentre passen per un palau preciòs. Entrem un moment al Casino, on uns japonesos amb texans i samarreta tornen les americanes que els han deixat.

Passegem pel ghetto hebraico que no coneixiem. és Shabat, uns quans jueus passegen el seu descans obligatori. Arribem a la part d'adalt on un grup de vellets deixa escolar les hores rient alegrement. Una Vènecia diferent, curiosa i gens massificada.

Per ultim no puc  deixar de recordar una metàfora que em va venir al cap un dia ( relacionada amb la crisi i la decadència d'Europa): Europa ès una gran Venècia que s'enfonsa i que els "barbars" venen a mirar. Alguns fins i tot ja no vindran i construeixen un Cadaquès i un Venècia de cartro-pedra a la Xina. Em fa basarda el futur...

(perdoneu alguns errors, el teclat de l'ordinador de l'hotel ès diferent i no m'aclaro).