Aquest llibre, és un clàssic de la literatura anticolonial. La gracia de l’assumpte és que Conrad el va escriure en ple regnat de Leopold II rei dels belgues. Bèlgica tenia el que anomenàvem el Congo Belga.
L’escena es centra en un empresa que es dedica a l’extracció de marfil i un personatge Marlow, naturalment, que va a fer-se càrrec d’un vaixell que ha d’anar a recollir a un misteriós “Kurtz” destacat per la companyia, selva en dintre. Sembla ser que s’ha tornat boig. Aquest personatge és el que Coppola recull (i trasllada a la guerra del Vietnam) amb el mateix nom de Kurtz a la pel•lícula Apocalipse Now. A la pel•lícula, es respecta a Conrad mantenint la famosa expressió de Marlon Brando abans de morir. L’horror, l’horror!!!
Aquest horror dels colonialismes, que està darrera de tot el relat, horror i explotació, a més, per recollir un producte de luxe però totalment prescindible com el marfil, el descriu amb diàfana precisió. Però arriba al seu exponent més pedagògic quan explica que, tot caminant per la selva, van trobant poblats totalment abandonats: “es clar, què faríeu vosaltres si un grapat de misteriosos negres, armats amb tot tipus d’armes temibles anés de Deal a Gravesend (o de Barcelona a Figueres) capturant a tot aquell que troba pel camí per fer-li carregar els farcells que ells no volen portar?”
També Conrad té moments per la filosofia i el intimisme, com quan diu: Es impossible transmetre la sensació de vida que en cada època de la nostra existència experimentem, allò que li confereix la seva veritat, el seu significat, la seva subtil i penetrant essència. És impossible. Vivim igual que somiem: sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada