Vaig estar a Vistarica un any. De març de 1982 a març de 1983. De tota manera des d’uns mesos abans se’m va encarregar que anés preparant la obertura del nou centre.
Com ja he dit l’Ajuntament de Barcelona havia decidit tancar Vallbona. Era un pla a llarg termini, que calia anar duent a terme a poc a poc. Vistarica era un dels centres a obrir, però també n’hi havia algun altre. Las resta dels residents es quedarien a Vallbona el que permetria enderrocar, de moment, les zones més antigues.
En primer lloc calia seleccionar els residents que anirien a cada centre. Sortirien de Vallbona aquells residents relativament més normalitzats i en un relatiu bon estat d’autonomia, però també “repartint” una mica els resident discapacitats. Tot això en funció de les possibilitats físiques dels centres, cap dels quals era de nova creació, i tenint en compte que Vallbona conservava el servei mèdic més complert. El puzle no era fàcil i no deixava de tenir un inconvenient objectiu: Els més marginats es quedarien a Vallbona. També en termes generals els més deteriorats.
Poc a poc es va anar configurant la llista amb tot l’equip mèdic i assistencial. Potser inadequadament, va transcendir qui anava a cada lloc i això va començar a crear “grups de pertinença” entre ells. Un cop això no tenia remei, em vaig dedicar a conèixer més els residents destinats a Vistarica. Vaig endur-me’ls de passeig de 4 en 4. Molts d’ells em deien que feia molts anys que no tenien una estona d’atenció tant personal.
Una altra cosa a repartir era el personal, que com ja he dit, a part de les monges era de dos tipus: el contractat del carrer i el contractat a partir d’ex-residents. Lògicament aquests darrers calia repartir-los ja que els seus hàbits de treball eren més deficients. També caldria aportar personal buscat d’altres llocs.
La precarietat dels serveis socials era gran i les ganes de fer coses noves i sortir de la miserable situació encara més. No ha d’estranyar doncs que es busquessin solucions una mica peregrines, com per exemple els “autoboseros”.
En aquella època l’Ajuntament estava començant a racionalitzar i reorganitzar el tema dels autobusos, que en aquells temps anaven amb dues persones: el conductor i el cobrador. En el procés de comprar vehicles amb només el conductor, molta gent quedava descol•locada. Uns quants d’aquests els van adjudicar a Serveis Socials i per tant alguns van venir a parar a les residències. A Vistarica en van tocar dos, un feia el torn de nit i un altre va ser adjudicat a la cuina. Val a dir que un no havia fet mai de vetllador i l’altre mai havia fet de cuiner...però ja tornaré sobre aquest tema.
A més la psicòloga de Vallbona va ser també adjudicada a Vistarica com a tècnica i subdirectora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada