Cartes d'un nen de 9 anys. Artur

Artur:

Els meu pares em van portar l’11 de setembre a la manifestació. Diu que érem un milió i mig que volíem la independència. Però molts van dir que no s’ho creien i que eren més els que no hi havien anat.

Per això has fet unes eleccions, per veure què pensen tots els grans i saber cap a on hem d’anar. Diuen que has perdut uns quans ascons i que això és molt dolent per a tu. Jo no ho crec, per que si de bo el que volies era saber on estàvem, ara ja ho saps i pots veure el que volien tota aquella gent i tota la que no hi va anar. I ara ja saps què has de fer.

Sempre m’han dit que la veritat no pot ser dolenta i ara la sabem. No entenc per què alguns periodistes diuen que has perdut. Sabent la veritat no es perd mai.

Alguns dels partits deien que volien la independència del tot i de seguida. Altres no se sap, per exemple aquests que estan amb tu, o uns que es diuen "ecosocialistes " o una cosa així. Per això vull que facis de seguida el referèndum per que tothom digui "sí o no" i així no perdem més temps. A mi sempre em diuen que no deixi els deures per demà i que els faci quan abans millor.

Afanyat Artur, que els nens volem créixer en un país lliure.