A la Pedrera fan una interessant
exposició sobre arquitectes contemporanis de Gaudí d’arreu del mon i que van
suposar un trencament en el seu moment. Està bé.
De pas entrem a fer un cafè a una
cafeteria que han posat al primer pis de la Pedrera amb vistes al passeig de
Gràcia. Agradable, però molt cara.
Una parelleta arriba i seu a la
taula del costat. Ell li diu a ella “ Què vols?” Només això.
Hi ha moltes maneres de dir “què
vols?”: la de “ets un pesat” que se li diu a un nen, la de “supèrbia” davant
d’un inferior, la interessada del depenent d’una botiga, la del “què hi farem”
etc.
La del noi no és cap d’aquestes,
té una entonació càlida i mimosa, com de
colofó d’una nit agradable... Com s’acostuma a dir, una bona nit d’amor acaba
amb un cafè amb llet tranquil i un croissant.
Per cert, en aquesta cafeteria
han recuperat el necessari gotet d’aigua que ha d’acompanyar al cafè i que està
pràcticament oblidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada