Al
carrer Gran de Gràcia, una noia va caminant normal, la seva cara també normal
com la posem habitualment. De cop i volta veu un autobús que se li escapa i
que ja està tancant la porta. Fa dues coses: primera cosa, comença a córrer, fet
habitual en aquests casos i, segona cosa, canvia la cara i es col·loca un posat
somrient i de picardia, a veure si el conductor, un home deu pensar, té pena
d’ella i li obra la porta encara que ja hagi arrencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada