Els meus llibres. Incerta Gloria

Joan sales, Incerta Gloria i  El vent de la nit. Club Editor, Barcelona, 1999 

Avui 19 de novembre és el centenari del naixement de Joan Sales. Justament he acabat de llegir Incerta Glòria i El vent de la nit,  fa tres dies.

Com comentar un llibre català tant conegut, tant treballat, que recull la feina de tota una vida, per dir-ho  d’alguna manera? La que jo he llegit és la que s’anomena la 10ª edició complerta.

No ho faré, impossible. Només puc recomanar-lo i comentar unes sensacions. Recentment ha sortit una excel·lent crítica a La Vanguardia d’Antoni Puigverd i una altra a l’Ara de Jordi Nopera.

És un llibre, “en la guerra civil” no ben bé “sobre la guerra civil”. Els personatges viuen la seva vida i a pesar de tot van fent. Això és el que sorprèn sempre que se’ns parla de fets així. És la distància o la història la que converteix els fets en històrics i els personatges en herois. La realitat acostuma a ser més simple. Només que aquesta realitat minúscula de cadascú, Sales l’eleva a  majúscula, la converteix en una epopeia de la vida i de la mort.

Per sobre de la narració dels fets, el text té una àmplia varietat de reflexions sobre filosofia, religió, anarquisme, socialisme. I també en un segon nivell  l’eterna realitat sobre els diferents personatges de l’espècie humana: els que tenen una fe, els ingenus, els aprofitats, els desencisats. El mosaic és  gran i ben dibuixat, evidentment  a favor dels perdedors, però sense obviar dures crítiques a tort i a dret.

L’estil dietari que s’utilitza a la primera part, m’ha fet recordar les memòries del meu pare del temps de la guerra. No he pogut resistir la temptació de buscar-les i rellegir-les. Salvant totes les distàncies literàries, el meu pare té un diari dels anys de la guerra molt detallat i en algunes anècdotes similar (la recerca i consums de bolets pels catalans i la gran estranyesa dels altres).

Els que hem tingut la sort de no viure cap guerra, no hem de deixar d’entendre aquesta obsessió dels que sí que l’han viscut i donar gràcies als deus.