De l’any 1966 al 1969, vaig estudiar filosofia escolàstica i magisteri al seminari dels salesians a Sentmenat. Això no forma part d’aquesta història, tot i que en seria una altra de molt sucosa... Però hi ha una breu experiència que vull mencionar.
Com a seminaristes anàvem a fer catecisme per les escoles de la zona. A mi em va tocar a Palau de Plegamans i Solitar.
Aquest poble dels Vallès Oriental, tenia una sola escola. Dos aules per nens, partits de 6 a 10 anys i de 11 a 14 i una sola aula per les nenes de 6 a 14.
Les nenes, unes 100, tenien una sola mestre que al matí es dedicava a ensenyar, suposo que miraculosament i com podia, a llegir i escriure i a sumar i restar. Això pels matins. A les tardes que és quan hi anàvem nosaltres, un cop a la setmana, feien labors. Estem parlant de senyores que a l’any 2012 tenen entre 45 i 55 anys més o menys. Com és evident el seu nivell cultural va quedar molt reduït, si no l’han pogut treballar posteriorment.
En aquella època, classes de 100 nens, o nenes no és que fossin habituals, però encara en quedaven algunes, el nombre habitual d’alumnes podia ser de 50 si hi havia prou nens en el lloc...i per suposat encara no s’havia aconseguit el 100% d’escolarització a Catalunya.
Els nois tenien un únic professor cada grup, amb un model autoritari tradicional, però el seu nivell de coneixements era molt més alt. Durant la nostre classe de catecisme el professor es mantenia dintre de la classe fent les seves coses. Està clar que d’aquesta manera ens mantenia la disciplina, però també està clar que mantenia el control de tot el que aquells noiets joves poguessin sentir i dir.
És evident la discriminació per raó de sexe, és evident també com la classe de religió quedava al nivell de les “labors” i és evident que estem parlant d’un model totalment superat. S’han fet moltes coses i molt bones en aquests 40 anys.
Aquest va ser el meu primer contacte amb el mon de la docència i amb el mon de l’escola pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada