diumenge, 1 de gener del 2012

Benvinguda

Benvingut/da,

Avui 1 de gener de 2012 començo aquests apunts. Gràcies per entrar.

Moltes vegades havíem comentat amb en Josep Curtó, en “Pep” la possibilitat de fer un blog conjuntament, en el que anar trameten als amics i companys idees, sentiments i sensacions. Tot va quedar en paraules. Per tant ara que per fi ho faig, vull que el primer paràgraf sigui per recordar-lo. Segur que els centenar o milers d’hores de les nostres vides parlant del cel i de la terra, d’alguna manera apareixeran per aquí o per allà.

Hi ha milions de blogs en el mon. Quina necessitat hi ha de fer-ne un altre? Cap. El mon no en té cap necessitat de més blogs. El meu blog o “bloc” o “llibreta” no és més que aprofitar les noves tecnologies per posar en obert allò que durant molts anys he fet en una llibreta i des de fa uns 20 en una pantalla. Si a algú li pot ser útil alguna idea o concepte, perfecte.

Per què Ad libitum? Sempre m’han agradat les frases fetes llatines i els meus amics i amigues sabeu que les utilitzo molt. Per això em considero a part de la moda actual d’utilitzar expressions llatines, sovint sense gaire sentit. Ad libitum (és a dir,  al meu aire, a la meva voluntat, fins que vulgui, tant com vulgui) és el meu espai de llibertat verbal.

El blog estarà organitzat originàriament en apartats que podré anar canviant i organitzant “ad libitum”. Si algú vol participar comentant les meves aportacions, perfecte.

Les meves notes seran en principi breus. No em sento capaç de fer crítica literària o de tractar profundament de quasi res. A més a més  avui en dia, amb la mentalitat  Twiter, qualsevol cosa molt llarga és rebutjada. En seran excepció els Editorials i les “Memòries d’un funcionari” que sortiran de tant en tant.

Els apartats inicialment seran els següents:

Benvinguda

Editorials. Posicionament personal sobre aspectes importants.

Els meus llibres. Comentaris sobre llibres que llegeixo.

Els meus grans llibres. Comentaris, esporàdics, sobre els llibres que més m’han agradat o marcat.

Històries mínimes. Moment mínims extrets de la vida quotidiana. Vivències d’un instant.

La frase del dia. Frases recollides al vol pel carrer.

Memòries d’un funcionari. Per capítols aniré explicant la meva experiència de 30 anys de fer de funcionari.

Opinió breu. Comentari breu d’alguna idea o fet d’actualitat.

Peternari. El principi de Peter aplicat als funcionaris en forma de frases curtes, mig en serio, mig en broma.

9 comentaris:

  1. Bienvenido al mundo de los blogs. Me alegra te hayas decidido compartir tus pensamientos. Aquí tienes a tu primera "seguidora" :)
    Muy apropiada la foto del perfil.

    ResponElimina
  2. La foto del perfil et defineix a la perfecció!! :)
    M'agradarà molt anar llegint els teus posts, com quan rebia les cartes que arribaven a Dublín.

    ResponElimina
  3. Gran iniciativa papa!!! Aquí tens una segona seguidora!! :-)
    Sí, molt apropiada la foto de perfil. Pero María, la tuya también! ;-)

    ResponElimina
  4. Ignasi quina sorpresa no en tenia ni idea que portéssis això de cap! Sí la foto de perfil és molt apropiada, no hi ha gaires "racons del món" com aquest! pto.n.

    ResponElimina
  5. Un plaer llegir-te, Ignasi! Posicionament personal, lectures, frase del dia, memòries d'un funcionari... això promet!

    ResponElimina
  6. Ara veig que t'havia de contestar en obert. Em sembla una idea fantástica que comparteixis les teves idees i sensacions. M'agradarà llegir-te. Endavant les atxes!!!!

    ResponElimina
  7. Ara està creat. Ànims per a mantenir-lo. "Vinga, vinga!" al gimnàs i al blogg.

    ResponElimina
  8. Enhorabona per tirar-ho endavant! Però espero que això no vulgui dir que deixarem de rebre les teves cartes... que ens encanten!

    ResponElimina
  9. Bon any i felicitats per l'idea... Seguirem de prop les recomanacions. Ara no se segur si això és diu quan s'acaba d'escriure una obra (cosa que no passa mai amb un blog) però... "finis coronat opus!"

    ResponElimina