Passo per un quiosc. El venedor, que està parlant amb un altre, deixa anar: ¿“tengo yo cara de ir al teatro? Tant estrany és anar al teatre? Quina cara s’ha de fer per anar al teatre?
Però la veritat és que, desgraciadament, tenia raó. Un dia d’aquests he anat a veure “L’Espera” al Lliure de Gracia. Excel·lent. Em fixo en les cares de la gent i certament tots fèiem la mateixa cara, tots semblàvem tallats per un mateix patró.
En canvi fa uns dies al Teatre Nacional veient “ Una vella coneguda olor” al davant tenia una noia amb mocador al cap. L’obra és en català. Molt bé per la noia i la seva parella¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada