Memòries d’un funcionari. 1. Introducció

Aquestes pàgines recullen, records i reflexions d’un funcionari i engloben un període de 30 anys. I també alguns antecedents generals, anteriors a la situació de funcionari, però amb comentaris sobre la “cosa pública”.

Són 30 anys de viure l’administració des de dintre i des de fora, amb les seves bondats i les seves absurditats, amb els seus personatges entregats a la causa de servir al ciutadà i altres esperpèntics personatges que no el serveixen si no que es dediquen a perpetuar el sistema funcionarial.

Són 30 anys que van des del franquisme i la seva herència a una societat molt més moderna, molt millor, però que també ha anat acumulant un munt de tics i defectes heretats de la més rància tradició del “vuelva usted mañana” de l’inolvidable Larra.

S’ha escrit molt sobre els sistemes funcionarials i per part de gran escriptors tant  a la literatura espanyola, coma la russa o la xinesa. Sé que no descobriré res de nou, però aquesta és “la meva” història, no és literatura, són fets reals i vull que quedin.

Lògicament aquestes memòries no descriuen l’administració en el seu conjunt, es centren sobre tot en el sector socio-sanitari que és en el que m’he mogut tota la vida i a les darreries en l’economia social, els fons estructurals i altres aventures que m’ha tocat viure.

El text està ordenat cronològicament per etapes i es basa en el meu record i en l’ajuda d’alguns bons companys. Però més enllà de la cronologia dels fets no he pogut deixar d’introduir comentaris lliures, anàrquics i desordenats, sobre temes que em suggereix allò que estic explicant. Soc bastant contundent en les meves opinions. És un pur desfogament.

També hi ha una element de responsabilitat històrica. En aquest temps he vist i viscut coses inimaginables actualment. Així al menys queden els fets escrits.

Hi ha companys funcionaris, que tota la vida han fet el mateix i han arribat a ser uns grans experts en el seu tema. Ho aprecio i ho valoro. Jo en canvi he estat més tastaolletes i he fet una multiplicitat de coses molt variades. Sempre m’ha agradat aquell verset de Leon Felipe que diu:

Que no hagan callo las cosas  ni en el alma ni en el cuerpo,
para que no digamos como el sacristán los rezos
ni como el cómico viejo digamos los versos.
No sabiendo los oficios, los haremos con respeto.