Estàvem passejant amb la Mariona per un poblet molt maco del nord d’Espanya. Un poble d’aquells que semblen fets de cartró pedra i als que els pot arribar a mancar l’element humà. No hi havia ningú pel carrer, quan de cop i volta sentim de dintre d’una botigueta petita la següent frase: “Tengo un aburrimiento...¡”. 3 paraules, 3, dites per una dona a l’únic lloc on podia anar a parlar amb algú, la dependenta, un diumenge al matí en que no tenia res a fer.
Semblava ben bé que l’avorriment el tenia dintre.
L’avorriment és un estat interior de la ment, ja que un pot estar sense fer res i estar tant divinament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada