Aquesta pel·lícula de l’any 1975 d’Akira Kurosawa, explica la història del capità Vladimir Arseniev que per realitzar unes prospeccions per la taiga siberiana busca l’ajuda de Derzu Uzala, un caçador nòmada que coneix la taiga a la perfecció.La pel·lícula, tendre i delicada explica la relació entre aquests dos homes.
La meva escena mínima:
Abandonen un campament en el que han passat la nit. Hi ha una cabana. Derzu Uzala comença a recollir una mica de llenya, demana arròs, sal i mistos i ho deixa tot dintre de la cabana. Algú li pregunta perquè fa això, i ell contesta: “en ple hivern, amb un metre de neu, arribarà aquí, algú al límit de les seves forces, si té llenya per fer foc i mistos i arròs per menjar, sobreviurà”.
Em sembla que ja et vaig comentar de paraula que aquesta escena també em va quedar gravada. I un altre fet: l’anada a veure Derzu Uzala va ser una sortida familiar... quins temps aquells en què uns pares (no progres) portaven els seus fills (adolescents) a veure un Kurosawa!
ResponElimina