El curs 1974–1975 també vaig a començar a fer algunes hores de classe en escoles universitàries. Vull remarcar que encara no havia acabat la carrera i per tant encara no era llicenciat. Com era possible? No ho recordo. Tot era més imprecís, en aquells moments.
La primera era l’Escola d’Assistents Socials, ubicada llavors a l’Hospital Clínic i que després va derivar en l’Escola Universitària actual de diplomats en Treball Social. Per acabar-ho d’arreglar, feia classe, crec que un cop a la setmana, als alumnes de tercer, l’últim curs. Val a dir que en aquells moments la sociologia era la gran desconeguda, recent arribada al mercat i que d’una manera informal alguns estudis l’anaven introduint. No recordo en absolut què els explicava, però posteriorment m’he trobat algun alumne que m’ha dit que sí que els servia d’alguna cosa. Crec que només vaig estar un any o màxim dos.
La segona va ser l’Escola d’Infermeria de Sant Joan de Deu. L’escola no tenia instal·lacions i estàvem recollits en una mansió que una senyora havia deixat al Vaticà, amb grans estances, portes de fusta corredores, tot molt deteriorat...però que estava prop de l’hospital. Posteriorment aquestes instal·lacions van anar a parar al CRIS, un centre de submarinisme.
També hi feia classe de sociologia. El germà de Sant Joan de Deu Cecilio, director de l’escola, amb una bona visió de futur, creia que els estudis d’infermeria necessitaven un complement no “mèdic” que ajudés a formar uns professionals més interessats per l’entorn social. Crec que la idea era bona i modestament vaig fer el que vaig poder. Ignoro si ara els programes d’estudis d’ infermeria inclouen elements de caire social.
No recordo exactament quan vaig deixar de fer classes. Pel cop d’estat del 23F de 1981 jo encara estava a l’escola perquè em va enganxar fent classe. Són aquells típics moments històrics (la mort de Kenedy, el 23 F , la caiguda de les Torres bessones) dels que tothom recorda què estava fent en aquell moment.
Es tractava d’una escola universitària de l’àmbit privat. Privat no en un sentit elitista, si no en el sentit de que no n’hi havia de públiques i l’alumne havia de pagar una quantitat considerable de diners. Aquest fet ha durat molts anys i encara dura, amb el conseqüent cost per a les famílies. I estem parlant d’un sector, el de la infermeria, amb molta demanda actualment, mentre quantitat de facultats públiques tenen mol poc alumnat, i són molt més econòmiques per l’alumne. Qui feia els estudis cost/benefici de les facultats? Qui els fa ara encara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada