Aquest és un comentari a la meva entrada sobre Olives Picants. La destaco especialment, per que no us la perdeu. Gràcies Valeria
Olives picants no decep. Els que hem tractat l’Anna la sabem reconèixer en la seva obra que té un estil clar, directe i sense tabús. Tanmateix, ha estat fantàstic descobrir la capacitat de l’Anna per recrear-se en el llenguatge, permetent al lector gaudir d’una qualitat narrativa molt suggerent i que es manté al llarg de tota la novel•la.
L’Anna crea uns personatges familiars que es guanyen al lector dels del primer moment. Ella entra a les seves vides i pensaments sense contemplacions i de vegades amb una certa cruesa, que sap alleugerir amb tocs d’humor, que tot i ser àcids desborden una gran humanitat. Les referències a la vida sexual dels personatges són continues i carregades d’humor, cinisme i erotisme.
Progressivament els personatges van adquirint personalitat i, és llavors, quan l’autora introduix un trencament en les seves vides, que fa que ni els protegonistes es reconeguin en els seus actes. El lector queda atrapat en una xarxa de sentiments, emocions i contradiccions que a poc a poc convergeixen cap a un final protagonitzat per una experiència vital d’un dels personatges que connectarà al lector amb la història i el permetrà participar en el destí final dels personatges.
Així, Olives pincant és una història humana amb ingredients d’humor que relativitzen la cruesa de la vida, però que no deixa als seus personatges a mans del destí sinó que els fa revelar-se, aprendre, viure i obrir-se portes a l’esperança.
Us convido a tots a llegir-lo i a passar una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada