Ruiz Zafón, Carlos. “El prisionero del cielo”. Barcelona, Planeta, 2011.
Tercera publicació de Ruiz Zafón després de l’Ombra del vent i El joc de l’Àngel.
Zafón es capaç, com sempre, de fer un llibre que t’atrapa i et porta de la mà fins al final sense poder deixar el llibre. També se li ha d’agrair l’homenatge que fa, una vegada més, a la ciutat de Barcelona i a la seva història.
Però el llibre no té en absolut la talla de l’Ombra del vent. Aquests descens ja es va notar en el segon volum, però en aquest tercer és clamorós. Li falta cos, trama, definició dels personatges, resolució i fins i tot volum. La editorial supleix això amb una lletra enorme per fer creure al lector que és un llibre consistent com els anteriors, però no cola. El primer tenia gaire bé 500 pàgines en lletra mitjana i aquest en té 400 en lletra enorme, la meitat com qui diu.
Per altra banda el pretès lligam amb els dos llibres anteriors és molt feble i artificial. En absolut es pot parlar d’una trilogia.
Una de dos, o Zafón ha cedit a la pressió editorial per publicar una altra llibre quan abans millor, o de moment no té més coses a explicar. Si us plau, esperi uns anys i demostri’ns que és la primera de les hipòtesis la que val.
Per mi el problema del Ruiz Zafón és que va tenir massa èxit en un moment determinat, i va deixar el llistó massa alt. A en Guardiola li passarà igual.
ResponEliminaVaig llegir aquesta ressenya sobre el llibre de Ruiz zafon i m'ha condicionat la lectura d'El joc de l'àngel, perquè tens raó, ja no el trobo a l'alçada de L'ombra del vent, que em va agradar molt, el del joc de l'àngel m'està costant de llegir, no crec que m'interessi llegir el tercer llibre, aquest que comentes El prisionero del cielo.
ResponElimina