Els meus llibres:Les benèvoles

Just un dia d'aquests, el blog amic “ la lectura vici o virtut” comenta “Les benèvoles” de Jonhattan Littel. No puc evitar afegir uns comentaris

El Dr. Aue oficial de la SS en el front rus  va narrant el text en primera persona.

L’esquema general del llibre és:

-          Avançament per Ucraïna eliminant els jueus dels pobles conquerits.

-          Ferida i descans en un balneari: experiències homosexuals.

-          Retorn al front fins a Stalingrado. Desfeta final.

-          De nou hospital i recuperació

-          Retorn a  Berlin. Control dels camps d’extermini.

-          Rumania. Última fase.

 Extermini. La “solució final” és com un principi filosòfic, no una venjança. Els que l’executen, sobre tot els botxins directes, han de ser freds i no ho han de fer per odi, si no com una feina.

Malgrat això no poden evitar les depressions per un costat i la brutalitat per l’altre. Tothom que pot procura no saber de que va. Finalment en una reunió amb alts oficials un parla molt clar...per tal d’implicar a tots els presents...

La brutalitat va contra la norma, però s’acaba imposant. Al final els camps no són capaços de millorar les condicions dels presoners que es moren sense poder treballar, propiciant així, segons el narrador,  la derrota d’Alemanya.

El guionista sembla dubtar en tot moment del que està fent, però ho fa fins a les últimes conseqüències. Manté la intriga fins a la última pàgina.

 No queda clar si el llibre és anarquista. Tot poder és dolent i s’acaba embrutint. Tots faríem el mateix en circumstàncies similars... és possible? Costa de creure. Però si veiem les brutalitats que continuen fent tots els exercits del mon no estranya aquesta conclusió.

Al final com sempre els que queden es comencen a buscar la vida en la nova societat que ve. Els més coherents es suïciden. Com sempre n’hi ha que s’ho creuen i n’hi ha que van fent la viu-viu.

Els alemanys, en l’avançament rus, donen per suposat que aquests faran el mateix que ells. I efectivament,  els russos avancen matant famílies i nens. No van ser jutjats perquè van guanyar.

Com història paral·lela és interessant la relació amb la germana, el seu únic amor i també  la tendència homosexual del narrador en un règim que condemna als gays.

En definitiva és un llibre totalment fascinant, dels que impacten en la teva vida i perquè no dir-ho angoixant.  Recomano llegir a continuació “ Vida y destino” de Vasili Grossman, que analitza en unes altres 1000 pàgines  la batalla de Stalingrado  des del front rus. Un estiu complert entre els dos.