Estic al Bon preu. Una parella està davant d’una estanteria de patates fregides, “ganxitos” i productes similars.
La frase que sento és del noi a la noia i una mica nerviós: Creus que algú trobarà a faltar els “ganxitos”?
Típica escena d’una parella que estan preparant alguna cosa per amics o familiars a casa seva. La cosa sembla per adults perquè si no els “ganxitos” estarien fora de tota discussió. Potser el noi considera que és una cosa massa vulgar per oferir als amics, però ella els vol posar. El to de veu del noi és una mica exaltat. Ignoro si la preparació haurà acabat en pau o la discussió haurà anat a més... la vida quotidiana té aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada