Comprovo que té raó: en els 15 segons que trigo entre aparcar la moto davant del Departament i entrar: s’ha aparcat al meu costat una noia que treballa a l’edifici del costat, un noi va amb una muleta i amb gran esforç avança pel carrer, un antic company amb el que havia fet ioga (però ell no se’n recorda i nos ens saludem) travessa el semàfor, un company que ja ha fitxat surt a fer un cafè, la noia de la neteja està treballant a l’entrada, un cop a dalt saludo al Xavi de Seguretat, fitxo, pujo al primer pis caminant, aixeco les persianes i obro la finestra, sona el campanar de la Concepció i toca les 8. Fins aquí com ahir i com abans d’ahir i l’altra i l’altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada