José Manuel Serrano, 2012, dirigeix aquest documental en el que entrevista a uns quants actors de segona fila, al menys jo no en coneixia cap, tots ja grans.
Tota la pel•lícula és una escena mínima, perquè els seus personatges són mínims, la major part de les anècdotes són petites anècdotes, els escenaris són petits escenaris. To és petit i mínim: com la major part de nosaltres i de les nostres històries.
En un mon en el que només compta ser el primer, és un interessant homenatge a aquests personatges de segona fila… que som nosaltres.
La Fimoteca ens l’ha ofert dintre del cicle “Premis Goya”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada