8 de desembre. Dia de la Immaculada Concepció de Maria.
Al matí passegem per Regio Emilia. És una ciutat mitjana de 160.000 habitants. El centre és maco, acollidor i molt agradable per viure. A mida humana.
A la tarda anem a Mòdena. Visitem el museu Ferrari que han estrenat recentment.
Entrem al Duomo. Està molt ple de gent. El bisbe amb mitra i bàcul està fent el sermó. Sortim. A la mateixa “piazza grande” hi ha el “Café Concerto”, un lloc d’aquests antics i nobles, dels que tants n'hem eliminat a Barcelona. Tot prenent una beguda, una imatge “felliniana” se’ns presenta davant dels ulls a només 5 metres de nosaltres: el bisbe, vestit com ja he dit i tot l’acompanyament, ens passen per davant.
Sortim a veure què passa. La plaça està plena de gent amb fanalets, el bisbe apareix en un balcó que té al costat una escultura de la mare de Deu. Un cotxe de bombers, allarga el seu braç i dos bombers col•loquen un ram de flors als braços de la mare de Deu. Aplaudiments i sermonet del bisbe!
9 de desembre.
Dinant a prop de Mòdena amb gent d’allà, ens expliquen una altra litúrgia: l’elaboració del vinagre de Mòdena tradicional.
El vinagre que tenim als setrills de la taula és “normal” només de 5 o 6 anys (!) Tradicionalment la preparació artesanal del vinagre es va treballant durant 30 anys. Fins i tot i ha famílies que quan un nen neix ja li fan la seva bota de vinagre. Es posa en una bota gran i com que es va reduint, cada any es va traslladant a una bota més petita , fetes amb diferents fustes. Al final del procés, el vinagre és una essència divina gaire bé espessa.
En provem una mica d’un d’aquests, amb parmesà, l’altre producte estrella de la zona.
(Nota. Vikipedia també ho explica tot això, però és més maco que t’ho expliqui una persona enamorada d’aquella terra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada