L’any 1983 vaig deixar
l’Ajuntament de Barcelona. Ja he explicat per què. Tenia una proposta en ferm
de treball? No. Com és que vaig deixar una plaça de funcionari que ja podia dir
que era meva, sense tenir res segur? Inconsciència? Confiança en el futur?
La Marina Valls em va proposar
d’anar a reforçar el seu equip de la Secció de Vellesa i no m’ho vaig pensar
dues vegades. Vaig anar un dia parlar amb ella i amb en Joan Josep Artells que
llavors estava fent el primer Pla global del Serveis Socials de Catalunya.
Havia arribat d’una universitat estrangera i era una de les figures més
anomenades del país. L’entrevista va anar bé i la feina a fer em va agradar.
L’únic problema era que en aquell moment l’únic que em podien oferir era un
contracte d’11 mesos com si fos una mena de col·laborador extern. Vaig acceptar
i vaig començar, crec, a l’abril de 1983.
El primer mes no vaig cobrar per
que el contracte no estava signat pel director general. Tampoc el segon i crec
que tampoc el tercer. Algú de la secció d’Administració es va horroritzar del
que m’estava passant i va accelerar el procés. Finalment un dia el director
general va signar el paper i mel van donar.
En aquella època la DG de Serveis
Socials formava part del Departament de Sanitat. Per guanyar temps vaig agafar
jo mateix el paper amb la moto i el vaig portar al lloc on em van dir. Però ai
las¡ el paper no portava registre de sortida i vaig haver de tornar endarrere
amb el paper a la ma. Aquell dia vaig aprendre una cosa molt important de
l’administració: el registre. A l’administració és fonamental saber quin dia
entren i surten les coses i qui té el paper a cada moment.
No me’n ric. Certament és
important, com també ho són els terminis de deixar els papers al registre.
Qualsevol convocatòria, presentació a oposicions, concurs, el que sigui, depèn
de la presentació dels papers al registre dintre del termini prefixat.
L’administració és molt dura en això en tant en quan deure de l’administrat. No
ho és tant en la seva obligació de
mirar-se bé els papers i dir-te d’un sol cop tot el que et falta. Tothom ha
patit aquesta incòmoda experiència, no cal que m’allargui. El problema està en
que ningú sap tot el procés complert de les coses i si el sap el guarda com un tresor
per que això li dona poder. Clar que tot està descrit en alguna norma…però les
normes no les sabem de memòria. Ningú s’entreté a fer petits resums o manuals
de com es fan les coses…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada