Els ponts de Madison (títol original en anglès The Bridges of Madison County) és un pel•lícula dirigida i interpretada per Clint Eastwood, estrenada el 1995. S'inspira en una novel•la del mateix nom escrita per Robert James Waller. La fan per la Tele de tant en tant.
Tothom l’ha vist, suposo. Allò que no pensaves que et passaria a la vida (un amor boig i insospitat), que dura quatre dies, quatre, massa poc, en el cas de Francesca ( Meryl Streep) per decidir tirar tota una vida mediocre per la borda. El record d’aquests quatre dies alimenta, però, tota la resta de la seva vida.
La meva escena mínima. Els fills en primer lloc s’escandalitzen de que la seva mare hagués fet allò i hagués transgredit tots els valors que els havia inculcat a ells. En un segon moment, reflexionen sobre la seva pròpia vida, també mediocre, i es predisposen a no deixar passar un moment així.
En pla totalment còmic, aquesta escena em fa pensar en “El decameró” (Pasolini, 1971. Sobre els contes de Bocaccio). Quan les monges veuen des de les seves habitacions com una novícia es diverteix amb el jardiner. En un primer moment s’escandalitzen i acte seguit diuen “ i si provem també nosaltres?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada