Cadaqués. Estem tranquil•lament prenent el sol al Llané en aquest semi-estiuet que hem tingut aquests dies abans de Nadal (El LLané sempre t’apropa al delicat record de Garcia Lorca, que va estar en aquesta platja i on una escultura d’en Subirats ho recorda).
Davant nostra una mare amb tres fills de 3, 7 i 9 anys més o menys fan el mateix. Quan marxen es produeix una petita discussió entre la mare i una filla. Només sento una frase de la mare: “ves a cagar”!
Em sorprèn que una mare digui aquesta expressió a la seva filla, i m’ofèn i em preocupa.
I, aprofitant que és Nadal, vull dir que el costum del caganer, del que sembla que els catalans estem tant orgullosos, a mi no m’agrada gens.
Pues ayer lo padeciste reiteradamente!!!!!!
ResponEliminaLo que hay que hacer por los niños :)
Aquest comentari sobre el caganer... recordo que al pessebre de casa els pares (cada any nou fet de guix, reproduint un estable o la porxada d’una casa de pagès vista a l’estiu) mai no hi va haver el caganer!
ResponEliminaQuan als set o vuit anys vam preguntar perquè no hi posàvem un caganer (ens feia gràcia veure’ls a la fira de Santa Llúcia!), el pare ens va respondre alguna cosa així, com que no feia per al pessebre...