Escolto aquesta frase pel carrer, al vol, com sempre.
No la diuen dos senyors seriosos i amb cara d’intel•lectuals, la diuen uns nois amb els texans caiguts, amb la motxilla penjada d’un sol ombro, bambes i cabells despentinats.
Fantàstic! No parlaven de futbol, ni de noies, ni d’aplicacions informàtiques: parlaven de filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada