Amor. Dirigida per Michael Haneke el 2012, amb Jean-Louis Trintignant, Emmanuelle Riva.
La gràcia d’aquesta pel•lícula és que no tens dubtes sobre el final. Te l’explica al principi. Ja sabem què passarà entre aquesta encantadora parella de 80 anys culta i melòmana quan arribi la decrepitud d’un dels dos.
El mon exterior s’acaba amb el concert a que assisteixen i només roman la casa. Només la filla veu el mon exterior per la finestra. Mil detalls de format, d’imatge, de sentiments. Una delícia de pel•lícula totalment recomanable. Si la trobeu massa llarga...imagineu-vos lo llarg que era el dia en aquella casa.
Per sota de tot, el debat, cada vegada més freqüent al cinema, sobre la eutanàsia. Eutanàsia ve de “eu”: bo i tànatos : mort. Bona mort. Sense precisar obertament la meva escena mínima, invito a l’espectador a trobar aquest “eu” i comparar-lo amb el desenllaç real de la pel•lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada