Anem a veure “Amor”, (ja ho he comentat). Molta gent. A la fila que entrem un noi té deixat un abric a la butaca del costat, presumiblement per un acompanyant/a que ha de venir. Així ho entenem nosaltres i també tothom que va passant buscant una localitat. La sala està plena del tot i un cop començada la sessió fins i tot hi ha gent dreta...però el noi no mou ni un dit per treure l’abric, i la butaca continua buida tota la sessió.
La pel•lícula és d’una extrema sensibilitat i d’una gran multiplicitat de detalls. Com pot ser tan insensible aquest noi (d’uns 35 anys), al què passa al seu voltant?
Em preocupa especialment, perquè no és la primera vegada que observo una cosa així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada