Sortim
a passejar el dia de Sant Esteva al migdia. És un dia d’aquells, com també
Nadal naturalment, en que el carrer
presenta un escenari diferent: molta gent amb paquets a les mans, gent amb cara
de bon humor, gent gran de la que normalment surt poc de casa entrant a cotxes
o taxis...( i atapeïment a les rondes
segons em diuen després). Tothom preparat per un dels àpats importants
d’aquests dies.
De
cop veig passar un “pizzero” a tota velocitat davant meu. Em fa gràcia, i
penso: alguns penjats “passen” d’això que en diuen “Nadal” i es demanen una
pizza un dia com avui.
Avui,
dia 1, una jornada convalescent (de la grip). Tot buscant el concert d’any nou
de Viena veig que fan la missa del Papa de Roma des de Sant Pere del Vaticà.
Parafernàlia magna, missa en llatí, multitud de gent. El Vaticà fa pensar més
en la grandesa de Miquel Àngel i del renaixement, en una història turbulenta
del papat i gens edificant, que en la
petitesa d’un nen nascut fa 8 dies i que es diu Emmanuel, o Jesús. Curiosament
en mig de tot això, al Papa ha criticat el capitalisme financer: tampoc sembla
l’escenari més indicat. Potser ho dirien més ben dit el Pare Manel o l’Enric
Canet. Clar que no se’ls escolta tanta gent. I posats a dir, queda dit.
En
fi, passo de canal i assisteixo, tot mirant revistes i el twiter, al concert que
estava buscant. Feia anys que no el veia assentat. És una cosa carrinclona i
gaire bé diria que tronada, tot i la fama que té i les llistes d’espera d’anys.
Escenes
mínimes d’aquesta vella i decadent
Europa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada